El Tribunal Suprem ja s'ha pronunciat tres vegades en contra dels bancs pel pagament de l'impost sobre les hipoteques, segons va avançar ahir la Cadena SER citant a fonts del Suprem. L'Alt Tribunal va informar que, de forma simultània a la sentència que ha posat en escac la banca, «es van deliberar, van votar i van dictar altres dues sentències entre les mateixes parts i amb el mateix objecte», que estan pendent de notificació. El president del Tribunal Suprem, Carlos Lesmes, va informar per mitjà d'un comunicat que les tres sentències són fermes. No obstant això, l'assumpte no està tancat. El ple de la sala del Contenciós decidirà en dues setmanes si manté la decisió o rectifica a favor dels bancs.

Les tres sentències dictades a favor dels clients tenen plena vigència i l'anul·lació que regulava aquest impost a favor del banc segueix en vigor. Els 31 magistrats que integren la sala contenciosa administrativa del Suprem que han de fixar la doctrina definitiva sobre qui paga l'impost d'actes jurídics documentats es reuniran el pròxim 5 de novembre per estudiar si revoquen o mantenen la doctrina de la sentència per la qual dijous passat la secció tercera va acordar que siguin els bancs els que assumeixin el tribut.

Reunió d'alt nivell

Carlos Lesmes es va reunir ahir amb els integrants de la secció tercera i amb el president de la Sala del Contenciós, Luis María Díez Picazo, per analitzar la crisi. El president del Tribunal Suprem va indicar després de la trobada que els magistrats «han actuat a tot moment en relació amb aquests assumptes amb plena lleialtat a l'Alt Tribunal, així com amb independència, professionalitat i competència tècnica en la interpretació i aplicació de la llei, i amb escrupolós respecte a les normes processals aplicables al present cas».

La reunió constitueix un cas inèdit, així com el fet que la sentència es revisi en un ple. La trobada va obeir a la necessitat de llimar asprors entre Nicolás Maurandi (president de la secció que va dictar la sentència que va canviar la jurisprudència existent fins al moment sobre el subjecte passiu al qual correspon el pagament de l'impost d'hipoteques), i el mateix Díaz Picazo.

La situació ha desconcertat notaris, registradors i fins i tot jutges. Fonts del Col·legi de Notaris van explicar que la firma d'hipoteques va continuar ahir amb normalitat, encara que van admetre que s'havien suspès algunes operacions.

Els principals bancs van coincidir que, mentre no entri en vigor la nova legislació derivada de la sentència del Suprem, mantindran la política hipotecària seguida fins ara. No encarirà aquests préstecs i cobraran el citat impost als clients a l'espera del que decideixi finalment el Suprem. Els bancs que van suprimir les seves ofertes de la web les van tornar ahir a col·locar. No obstant això, almenys una de les entitats consultades va admetre que, si bé està tancant les operacions hipotecàries en curs, no està oferint preus a la seva clientela. Dit d'una altra manera, té paralitzat el nou crèdit per a la compra d'habitatge.

Els bancs que cotitzen en l'Ibex 35 van protagonitzar ahir una altra jornada negra en la Borsa. El més damnificat va ser el Sabadell, que va baixar un 5,36%. A continuació apareixen Bankia (4,77%), CaixaBank (3,60%), BBVA (2,13%), Bankinter (1,43%) i Santander (0,59%).

Uns 235.000 catalans

Els tècnics del ministeri d'Hisenda (Gestha) estimen en 1,5 milions de persones que podrien reclamar la devolució de l'impost d'Actes Jurídics Documentats (AJD) a les diferents agències tributàries de les comunitats autònomes només per les hipoteques constituïdes en els últimes quatre anys i que per tant no han prescrit.

El valor de la devolució d'aquestes hipoteques entre l'octubre del 2014 fins al juliol d'aquest any se situaria en 3.631 milions d'euros per a tot l'Estat, sempre i quan el Tribunal Suprem ratifiqui el 5 de novembre pròxim la sentència publicada el dijous passat. Les xifres només per Catalunya indiquen que el nombre de contribuents afectats en aquest període suma 235.223 persones amb un valor de 832 milions d'euros.

Els tècnics d'Hisenda manifesten que dins del període prescrit dels últims quatre anys els contribuents haurien de reclamar la devolució d'aquest impost a les diferents agències tributàries de cada una de les comunitats autònomes i no a les entitats financeres, sempre i quan l'alt tribunal mantingui el contingut de la sentència anunciada al dijous passat.

Gestha creu que els governs autonòmics, un cop hagin rebut una sol·licitud de devolució d'un contribuent, haurien d'iniciar un procediment de comprovació tributària i reclamar un pagament «mirall» a l'entitat financera que va signar la hipoteca, «exigint el mateix import i els interessos de demora».

Els tècnics d'Hisenda creuen que si bé la mesura no suposarà una reducció dels ingressos autonòmics, les autonomies sí que hauran de fe un esforç «notable» per a la tramitació «massiva» de les reclamacions, «per la qual cosa les comunitats haurien de coordinar-se per donar una resposta unificada i àgil davant els ciutadans i els bancs».