n El Parlament va donar llum verda en el ple d'aquest dijous a la tramitació de la Llei d'Espais Agraris de Catalunya, llargament reivindicada pel sector. En el debat la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, va recordar que la futura llei ha d'assegurar la «capacitat productiva agrícola» del país al mateix temps que es dona «seguretat jurídica» als productors. Els grups polítics van coincidir majoritàriament en el fet que aquesta llei arribarà tard i mentre les formacions republicanes han acusat el 155 en part d'aquesta tardança, Cs i PSC han lamentat que li manquen aspectes com la previsió pressupostària per desplegar-la o «polítiques transversals» per al sector. Amb aquesta llei, el Govern considera que fa un primer pas per aconseguir la sobirania alimentària de Catalunya.

La consellera Jordà va remarcar que la proposició de llei, que es va presentar el juliol de 2017 però que va quedar aturada pel 155, dona resposta a una «reivindicació històrica del sector i el territori així com a les demandes del mateix Parlament que l'ha urgit de manera reiterada». En aquest sentit, ha destacat que «li devem a la consellera Meritxell Serret» i s'ha mostrat satisfeta que «avui som és a prop de la fita». A partir d'ara, s'obre un debat que ha de permetre millorar-la, tenint en compte que Jordà vol tramitar-la el més aviat possible per poder-la aprovar en el marge de quatre o cinc mesos. La consellera va recordar que els objectius del reglament han de servir per definir bé els espais agraris per poder-los preservar, ja que sense aquests no hi ha alimentació. La consellera va afegir que el reglament «ens aporta uns mecanismes de protecció i una seguretat jurídica per als qui treballen la terra així com per fer viable la competitivitat de les seves explotacions», alhora que «garanteix un territori cohesionat i dinàmic». Per Jordà, això vol dir «oportunitats i que la gent no hagi de marxar del territori».

155 com a causa del retard

La diputada Irene Formós, en nom del grup Republicà, va lamentar que si no fos pel 155, el país ja disposaria de l'aplicació de la llei. Fornós també va subratllar la feina que va fer la consellera Serret, ja que va deixar la llei «a les portes de la seva tramitació». En aquest sentit, el diputat de JxCat, Marc Solsona, va fer valdre el fet que el Parlament exerceixi «competència plena en agricultura» i que ho fa de forma «desacomplexada», de manera que amb la tramitació de la llei no hi ha d'haver «cotilles».

La diputada de la CUP Natàlia Sànchez també va lamentar el 155 però va afegir que, ni durant els governs de CiU ni amb el tripartit, el país ha tingut cap instrument per preservar el sòl i els espais agraris.

Aposta insuficient

Les formacions de Cs, PSC i els Comuns veuen la tramitació de la llei insuficient. El diputat de Ciutadans Francisco Javier Domínguez va assegurar que aquesta no s'ha fet abans perquè des del 2015 la preocupació principal del Govern ha estat el «procés» i, ara, la república. En aquest sentit, va considerar que l'actual proposició és una «versió aigualida» del projecte de 2015 , lamentant que no hi hagi incidència en els regadius i les obres de concentració parcel·lària. Va posar en dubte que el reglament s'acabi tramitant. Des del PSC, Òscar Ordeig va assenyalar que defensen la llei però consideren que «no n'hi ha prou», ja que calen polítiques transversals per al sector. Des dels Comuns, Yolanda López també va reclamar dotar de pressupost aquesta llei perquè no acabi convertint-se en «paper mullat» i va ressaltar que s'aposti per un model que preservi la terra de conreu i la biodiversitat com un «bé comú de la ciutadania». Per la seva banda, el PPC va declinar la seva intervenció al ple. La proposta va estar presentada conjuntament pels grups Republicà, JxCat, Socialistes i En Comú Podem, sense rebre cap esmena a la totalitat.