Una reforma impulsada pel Govern central modificarà des de 2019 la forma en què tributen els particulars que adquireixen habitatges usats o reben qualsevol mena d'immoble en herència o donació. El pagament dels impostos que afecten aquestes transmissions de propietat es basarà en un nou «valor de mercat», una referència diferent de la cadastral i que, segons dona a entendre la memòria de l'avantprojecte, comportarà un increment de recaptació per a les autonomies i per tant una major càrrega fiscal.

El canvi afecta els dos grans impostos estatals la gestió dels quals està cedida a les comunitats autònomes: el de successions i donacions i el de transmissions patrimonials. Així mateix, està concernit l'impost de patrimoni, recaptat directament per l'Agència Tributària i els ingressos de la qual són transferits a les regions, que així mateix tenen competències normatives per modificar les tarifes i establir bonificacions. La proposta suposa, de manera sintètica, donar una bolcada el mètode que s'havia utilitzat per determinar el valor dels immobles gravats per tals tributs.

Els antecedents

Quan algú compra un pis a un particular -si és a una empresa, s'aplica l'IVA- o ho hereta, la base imposable sobre la qual s'aplica el tipus de gravament (de transmissions patrimonials en el primer cas i de successions en el segon) no és el preu de compra ni està ancorada a ell. La legislació tributària estableix que aquesta base imposable és l'anomenat «valor real» de l'immoble.

La interpretació del que és o no «valor real» ha donat per a una discussió doctrinal inacabable i ha conduït en tot Espanya a una litigiositat igual d'abundant. Fins al punt que el Tribunal Suprem va tombar el maig passat el mètode de comprovació de valors que fins llavors s'utilitzava en algunes comunitats: es multiplicava el valor cadastral per un coeficient que variava segons el municipi i que s'actualitzava cada any; si el resultat d'aquesta operació era superior al preu de compra o al declarat per l'hereu, el contribuent quedava obligat a abonar una liquidació complementària del tribut. Es tramiten centenars d'aquestes liquidacions cada any a Espanya.

El mètode s'ha d'anar revisant per intentar adequar millor els coeficients al comportament del mercat immobiliari. Va ser arran de les denúncies que va generar la següent situació, molt freqüent durant la crisi per l'enfonsament del mercat de l'habitatge: es comprava un pis per un preu (per exemple, 100.000 euros) i, no obstant això, es tributava per un valor substancialment major (140.000 i fins i tot més).

El canvi

El Ministeri d'Hisenda aposta ara per substituir el concepte de «valor real» pel de «valor de mercat». Vol dir que el comprador d'un pis tributarà pel preu que hagi pagat i que apareix en l'escriptura? No. «Excepte prova en contrari, es presumirà que el valor de mercat és el valor de referència publicat per la Direcció general del Cadastre (...)», assenyala l'avantprojecte de mesures contra el frau fiscal aprovat el passat dia 19 pel Consell de Ministres. Aquesta referència serà elaborada a partir d'informació dels notaris sobre les compravendes reals. És a dir, de nou la tributació no estarà fonamentada en el preu que abona efectivament el comprador sinó en el resultat d'una estimació «objectiva» de cada immoble realitzada pel cadastre.

Aquest canvi afecta principalment els dos impostos amb els quals més diners recapten les autonomies: transmissions patrimonials i successions i donacions. Quins efectes tindrà la reforma, si és aprovada, en la recaptació i en la càrrega fiscal per al contribuent? La memòria de l'avantprojecte que ha redactat el Ministeri d'Hisenda dona la següent resposta: «No és factible realitzar a priori una estimació del previsible increment recaptatori que podria generar aquesta mesura, guany d'ingressos que correspondria a les comunitats autònomes». El Ministeri de María Jesús Montero presumeix així que el nou mètode de valoració dels immobles elevarà les bases imposables -entraria en vigor estant el mercat immobiliari a l'alça- i, per això, la factura per als contribuents serà més gran. Excepte que el legislador autonòmic el redueixi rebaixant els tipus.