Els qui segueixen més de prop el mercat majorista de la llum -un arcà només digerible per a enginyers, financers i friquis del quilowatt- estaven ahir pendents de com tancaria el mes el preu que allí es fixa i que representa un terç de la factura (la resta són costos regulats i impostos). La substància de la dada tenia a veure amb el fet que l'octubre va ser el primer mes complet en el qual van estar vigents les mesures d'urgència impulsades pel Ministeri de Transició Ecològica per contenir l'escalada de la llum. El resultat ha estat prometedor: el preu mitjà del megawatt ha baixat el 9,5%, de 71,27 euros al setembre a 65,09 a l'octubre, segons dades de la consultora energètica ASE.

És atribuïble a les mesures del Govern, la principal d'elles la suspensió de l'impost sobre la generació (7%)? Leo Gago, analista d'ASE, creu que la retallada fiscal als productors va influir, encara que no ha estat l'únic factor i potser no el més important.

El vent es va aliar amb els consumidors i amb la ministra Teresa Ribera aquest octubre. La producció eòlica va duplicar el seu pes en la dieta elèctrica (20,6% de la generació), reduint l'anomenat «buit tèrmic» i per tant el nombre d'hores en les quals les centrals més cares (carbó i gas i ara també les hidràuliques) van marcar el preu.

Però el mercat segueix en nivells extraordinàriament alts. Per què? Han pujat el gas, el carbó, els bons de CO?... Però hi ha una altra resposta que està en l'aigua i en una pràctica més legal que ètica: el quilowatt hidroelèctric, amb costos variables ínfims (combustible, personal...), és ofert per les companyies al preu més car en un mercat (marginalista) on, sobre el paper, les ofertes haurien de reflectir els costos variables de cada central. Hi ha una via d'aigua en el sistema i alguns estan fent molts diners amb ella.