El passat dia 20 d'octubre vaig assistir a la inauguració de la «Fira de la Llet» a Vilobí d'Onyar. En arribar, cap a les 10 del matí, em van comentar els organitzadors que havien tingut problemes durant la nit: alguns desaprensius, «defensors dels animals», van fer pintades i van destrossar algunes coses com a protesta per la fira i reclamant el «benestar dels animals». Conec gairebé tots els expositors d'animals de la «Fira de la Llet» i com treballen, i estic segur que el tracte cap als animals és extraordinari, és clar que ho és perquè els volen, però també, sens dubte, perquè del bon tracte depenen els rendiments i, per tant, poder continuar amb la producció lletera
El passat mes de maig es va celebrar al Centre de Convencions Internacionals de Barcelona el 34è Congrés Mundial de Veterinària. El lema d'enguany va ser «Tenint cura dels animals es cuida al planeta». Penso que el lema mostra molt bé l'interès de tot un col·lectiu perquè els animals domèstics estiguin ben cuidats, es trobin molt a gust; en una paraula: que gaudeixin de benestar.
Arribat a aquest punt, ens preguntem: Què entenem per benestar animal? El concepte de «benestar animal» inclou aspectes relacionats amb la salut física, l'estat emocional i el comportament dels animals. El benestar dels animals és important sobretot per raons ètiques i econòmiques. A més, garantir els millors estàndards possibles de benestar animal és un requisit imprescindible.
La importància del benestar animal per als zoològics moderns ha estat reconeguda per la World Association of Zoos and Aquariums, que compta amb un Codi d'Ètica i Benestar Animal. Entre altres coses, aquest codi afirma que totes les accions que es duguin a terme en un animal han de tenir com a objectiu final la conservació de l'espècie, però al mateix temps no han de comprometre el seu benestar.
El benestar dels animals inclou la seva salut i el seu estat emocional
Encara que hi ha moltes definicions de benestar animal, la majoria d'autors estan d'acord que el terme «benestar animal» inclou dos elements: d'una banda, la salut física dels animals i, d'altra banda, el seu estat emocional. El primer element, la salut física, comprèn aspectes com ara l'absència de malalties i lesions, una alimentació adequada i el confort físic i tèrmic.
El segon element del benestar, l'estat emocional, suposa tant l'absència d'emocions negatives com la presència d'emocions positives. No obstant això, l'estudi de les emocions positives en els animals tot just comença i per això es fa sovint menys èmfasi en les emocions positives que en les negatives. Entre aquestes últimes resulten especialment rellevants el dolor, la por, l'estrès i, almenys en algunes espècies, l'avorriment.
La preocupació pel benestar dels animals és conseqüència, en bona mesura, del fet que els animals poden experimentar emocions i, per tant, patir. Aquesta capacitat requereix un cert desenvolupament del sistema nerviós, de manera que la sensació no està necessàriament present en tots els animals. Encara que segueix existint una certa controvèrsia sobre aquest punt, la majoria d'autors consideren que tots els vertebrats tenen un sistema nerviós central prou desenvolupat com per experimentar dolor i altres formes de patiment. Això vol dir que, a més dels mamífers i les aus, també els peixos, els rèptils i els amfibis poden patir.
Comportament i benestar
A més dels dos elements discutits fins ara (la salut física i l'estat emocional), el comportament dels animals està també directament relacionat amb el seu benestar. En efecte, hi ha algunes conductes que semblen ser importants en si mateixes, al marge de les seves conseqüències. Aquestes conductes es denominen, a vegades, «necessitats de comportament». Les necessitats de comportament serien conductes de la motivació que depenen sobretot de factors interns, independentment de les seves conseqüències funcionals, fent que l'animal tingui la necessitat de realitzar aquestes conductes en qualsevol ambient. Tot i que el concepte de necessitats de comportament resulta controvertit, és indubtable que la impossibilitat de mostrar algunes conductes té conseqüències negatives per als animals.
D'altra banda, hi ha conductes que contribueixen a la salut o a un estat emocional positiu de l'animal. Finalment, els canvis en la conducta dels animals aporten informació especialment útil sobre el seu benestar.
En resum, doncs, el concepte de «benestar animal» inclou aspectes relacionats amb la salut física, l'estat emocional i el comportament dels animals. La naturalesa «multidimensional» del concepte de benestar queda reflectida en la definició proposada per l'Organització Mundial de Salut Animal (OIE) segons la qual «un animal es troba en un estat satisfactori de benestar quan està sa, confortable i ben alimentat, pot expressar el seu comportament innat, i no pateix dolor, por o estrès». Igualment, l'anomenat principi de les cinc llibertats recull la naturalesa multidimensional del concepte de benestar animal.
Finalment la situació en què teòricament pot trobar-se un animal és que l'ambient sigui prou adequat perquè l'adaptació a aquest no sigui difícil i no suposi cap cost biològic. En aquest cas, el benestar de l'animal serà òptim, incloent-hi la presència d'emocions positives.
Em consta que els ramaders, especialment els de la comarca de la Selva, procuren complir rigorosament amb les condicions i exigències que permeten la producció perquè els seus animals es trobin en aquesta final situació.
