05 de novembre de 2018
05.11.2018
Diari de Girona

La banca espera amb cautela la decisió sobre l'impost d'hipoteques

Els consellers delegats dels bancs i la patronal bancària coincideixen que no es contempla la possibilitat de la retroactivitat · Alguns juristes opinen que, com que es tracta d'una sentència de «nul·litat absoluta de ple dret» per l'abús, la seva acció no prescriu · Els tècnics d'Hisenda calculen que més de 235.000 catalans podrien reclamar la devolució de l'impost

04.11.2018 | 23:20
El Tribunal Suprem decidirà avui sobre el mercat hipotecari.

La banca espera amb cautela la decisió del Tribunal Suprem, que avui reuneix els 31 magistrats de la sala contenciosa administrativa per fixar doctrina sobre l'impost d'actes jurídics documentats (AJD). Avui, els magistrats decidiran si revoquen o mantenen la sentència del 18 d'octubre, que va determinar que són les entitats bancàries i no els clients les qui han de pagar aquest impost de les hipoteques.

Els consellers delegats dels bancs i la patronal bancària coincideixen que no es contempla la possibilitat de la retroactivitat, ja que «les entitats van actuar d'acord a la llei» i és «qüestió de seguretat jurídica».

Malgrat això, alguns juristes opinen que en tractar-se d'una sentència de «nul·litat absoluta de ple dret» per l'abús, la seva acció no prescriu, tal com va assenyalar el director del bufet Arriaga Associats, Jesús María Ruiz de Arriaga.

El ple de la sala tercera del Tribunal Suprem abordarà avui el debat sobre qui ha de pagar finalment l'impost de les hipoteques, si el banc o el client. Una trentena de magistrats decidiran quina jurisprudència donen per bona, si la que s'ha estat aplicant des del febrer (que l'impost el paga el client) o la fixada en la sentència emesa el 16 d'octubre, en què es determina que l'impost el paga el banc.

La convocatòria d'aquest ple, per part del president de la sala contenciosa administrativa, Luís María Díez-Picazo, ha estat envoltada de polèmica, pel fre a l'aplicació d'una sentència desfavorable als interessos de les entitats financeres, i ha generat incertesa jurídica durant setmanes sobre qui ha de pagar l'impost.

En cas que el Suprem avali que l'impost l'ha de pagar el banc, l'alt tribunal n'haurà d'aclarir la retroactivitat. No està clar que la decisió es faci pública avui.

La sentència de la Secció Segona de la sala contenciosa administrativa del Suprem canvia la jurisprudència anterior i determina que és el banc qui ha de pagar l'impost d'actes jurídics documentats que grava les escriptures de les hipoteques, ja que argumenta que l'únic interessat en inscriure la hipoteca és el banc.

Pèrdues a les entitats bancàries

La decisió es va fer pública el passat 18 d'octubre i va generar importants pèrdues a les entitats bancàries. Aquell mateix dia els sis bancs espanyols de l'Íbex 35 van perdre més de 5.300 milions d'euros en borsa. El Sabadell va liderar les pèrdues, amb un 6,7% de caiguda, seguit de Bankinter (-6,27%), Bankia (-5,11%), CaixaBank (-4,54%), el BBVA (-2,70%) i el Santander (-2,05%).

Díez-Picazo no va trigar ni 24 hores en fer una maniobra per frenar l'aplicació de la sentència. El president de la sala tercera del Suprem va emetre un comunicat el dia següent que transcendís el canvi de criteri de l'alt tribunal, on anunciava que portava aquesta decisió al ple de la sala tercera per debatre quina era la jurisprudència que s'havia d'aplicar.

Tot i que la sentència del 16 d'octubre és ferma i no es pot revisar, el Suprem ha paralitzat la deliberació d'assumptes sobre impostos hipotecaris a l'espera del ple d'aquest 5 de novembre que determini si es canvia la jurisprudència aplicada fins ara.

A banda, segons van explicar fonts del sector bancari consultades per l'ACN, són els clients els que han seguit pagant l'impost d'actes jurídics documentats a l'hora de constituir una hipoteca. Des del Col·legi de Notaris, també van assegurar que les signatures d'hipoteques s'estaven fent com fins ara i el client continuava assumint la taxa. L'impost d'actes jurídics documentats suposa el gruix dels impostos que es paguen per una hipoteca i representa un 1,5% del seu valor.

Un dels aspectes de la sentència que haurà de concretar el ple de dilluns és la retroactivitat de la decisió, en cas que es confirmi el canvi de criteri. L'escrit de la sala tercera del Suprem no deixa clar si les persones que han pagat l'impost en un passat tenen dret a reclamar-lo.

El sindicat de tècnics d'Hisenda Gestha calcula que més de 235.000 catalans podrien reclamar la devolució de l'impost de les hipoteques constituïdes en els últims quatre anys i que, per tant, no han prescrit. El valor de les reclamacions sumaria uns 830 milions d'euros només a Catalunya.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit