05 de novembre de 2018
05.11.2018
Diari de Girona

Trontollen els apartaments

Les plataformes en línia han afavorit el sorgiment de lloguers no regulats, una situació semblant al que passa amb els taxis i que tants conflictes ha causat · Els empresaris reclamen a les administracions un major control, però de moment no aconsegueixen frenar la sagnia de pernoctacions · Els clients, és sabut, rarament es preocupen de res que no sigui el preu i l´estat de l´habitatge

04.11.2018 | 23:20
Trontollen els apartaments

Els apartaments de lloguer tanquen finalment el seu estiu horribilis. Es tracta del tipus d'allotjament turístic que més ha caigut en ocupació. I amb diferència. Segons les dades donades a conèixer per l'INE, el mes de setembre tant els hotels, com els càmpings, com les cases de turisme rural han millorat els resultats respecte a setembre de 2017. Però no els apartaments, que han perdut més de 43.000 pernoctacions. La xifra, sumada a les -totes negatives- dels mesos de juny, juliol i agost, dona l'esgarrifós resultat de 387.000 pernoctacions menys aquest estiu passat que el de 2017. I encara sort que hotels i càmpings, que també van vendre menys nits d'allotjament entre juny i agost en comparació amb un any abans -si bé la caiguda va ser molt menor que en el cas dels apartaments-, s'han recuperat lleugerament al setembre, millorant resultats de 2017.

Els apartaments, no. Els apartaments han tingut al setembre unes 12.000 pernoctacions menys de clients nacionals, i unes 41.000 menys de clients estrangers. O sigui que, igual que en els mesos precedents, el daltabaix s'ha produït tant entre turistes forasters com casolans.

Des de la patronal gironina dels apartaments de lloguer (ATA), les causes del descens de l'ocupació les van remarcar ja fa un mes, quan aquest diari va oferir les xifres del període juny-agost: hi ha un percentatge de turistes que han retornat a països amb una situació que havia estat complicada però que ara ja s'ha normalitzat força, com Turquia, Tunísia o Egipte. «És el que anomenem turisme prestat, persones que van canviar puntualment aquestes destinacions per la nostra», indicava la gerent de l'ATA, Àngela Galceran. Però és evident que hi ha d'haver causes que afecten només els apartaments, perquè si bé tota la resta d'allotjaments -excepte les cases rurals- han perdut ocupació, ho han fet amb números molt menors.

Alguns empresaris apunten que les dades de l'INE no són del tot correctes perquè recullen només les xifres de l'ATA, i pensen que hi ha molts llogaters que no formen part de l'associació. D'altres atribueixen el descens als sempre perjudicials lloguers no reglats, i de fet la pròpia ATA està constantment en lluita contra aquest frau. Sigui com sigui, el descens és un fet.

Potser per això ja neixen iniciatives com la d'una vintena d'agències que gestionen habitatges d'ús turístic a Lloret de Mar, que va decidir fa poc unir-se i crear una plataforma per pressionar l'Ajuntament del municipi perquè actuï amb contundència contra les persones que duen a terme aquesta activitat sense tenir-la legalitzada. La mateixa plataforma s'ofereix per col·laborar amb el consistori en aquesta lluita i demana que deixi de castigar els professionals que fan les coses bé. La plataforma compta amb el suport de l'Associació Turística d'Apartaments Costa Brava- Pirineus de Girona.

Just abans de l'estiu la mateixa ATA va dur a terme a Llançà la primera de les jornades per conscienciar propietaris i gestors d'apartaments i habitatges d'ús turístic (HUT), i totes les persones interessades, de la necessitat de tenir-los legalitzats. Una de les prioritats de l'ATA és la lluita contra l'intrusisme i aconseguir el màxim d'apartaments turístics regularitzats a les comarques gironines.

La situació, evidentment, no afecta només la Costa Brava i les comarques de Girona, sinó que es fa extensiva a tota la península. A Alacant, una altra província amb un important parc d'apartaments turístics, el descens al setembre ha sigut del 17%. La patronal, també en aquest cas, ho atribueix a la competència d'altres destinacions com Egipte, Turquia, el Marroc o Tunísia, les bones xifres d'anys anteriors que deixen poc marge de millora i -vet aquí- l'aparició d'apartaments il·legals que s'ofereixen a través de plataformes online. Per a aquest últim cas, demana a l'administració que facin complir la llei a tots aquests particulars d'allotjaments no reglats.

Tasca dels ajuntaments

El nou marc legal estableix que la inscripció de qualsevol habitatge per a ús turístic en el registre autonòmic ha de ser avalada per una autorització municipal de compatibilitat urbanística i són els ajuntaments, per tant, els que han de vetllar en primer terme perquè es compleixen els requisits establerts perquè puguin operar al mercat. No obstant això, el dèficit de personal que arrosseguen la majoria de consistoris dificulta la confecció d'un cos específic d'inspectors per sancionar aquells habitatges que no compleixen els requisits i que, per tant, s'han introduït al mercat de manera irregular.

També baixa al global d'Espanya

Al global d'Espanya, les pernoctacions en allotjaments turístics extrahotelers (apartaments, càmpings, allotjaments de turisme rural i albergs) van superar els 12,5 milions al setembre, un 2,1% menys que en el mateix mes de 2017, segons l'informe mensual de l'INE. Les pernoctacions de nacionals pugen un 5,4%, mentre que les de no residents baixen un 6,3%.

Destaca també en el global el descens per als apartaments turístics, d'un 5,4% en l'esmentat mes de setembre, una caiguda menor que la dels apartaments a Girona. Tot i que les de clients nacionals van pujar un 2,2%, les d'estrangers van baixar un 8,1%. En canvi, igual que en el cas gironí, van pujar lleugerament en turisme rural i càmpings.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit