06 de novembre de 2018
06.11.2018
Diari de Girona

Un Tribunal Suprem dividit ajorna la decisió sobre la sentència de les hipoteques

En el debat van intervenir nou dels 28 magistrats i no hi ha postura majoritària per decidir si cal acceptar la nova doctrina o tornar a l'anterior

06.11.2018 | 00:41

La disparitat de postures entorn de qui ha d'assumir el pagament de l'impost sobre actes jurídics documentats -impost sobre hipoteques- va protagonitzar les vuit hores de deliberació d'ahir del Ple de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem, que continuarà avuia partir de les deu del matí amb la discussió d'aquest assumpte.

Fonts de la Sala van assenyalar que al debat de fons de la qüestió -si s'estimen o no els tres recursos presentats per l'Empresa Municipal de l'Habitatge de Rivas-Vaciamadrid contra una sentència anterior que va dictaminar a favor de les entitats bancàries- havien intervingut un total de 9 dels 28 magistrats reunits, dos dels quals van ser els ponents assignats als citats recursos.

Les mateixes fonts apunten que els magistrats que sí que van intervenir no van mostrar una postura unitària respecte a aquest assumpte, i que hi va haver opinions tant a favor com en contra de confirmar el gir jurisprudencial realitzat fa tres setmanes per una de les seccions d'aquesta sala, que va atribuir als bancs el pagament de l'impost.

Dos dels que van defensar confirmar la nova jurisprudència van ser els dos ponents dels recursos estudiats avui, Nicolás Maurani i Francisco José Navarro Sanchís. No obstant això, altres magistrats que van intervenir aquest dilluns s'han mostrat en contra de confirmar la nova doctrina i van advocar per tornar a la situació anterior, la que siguin els clients els que abonin aquest impost a Hisenda.

Durant les primeres cinc hores de debat, els 28 magistrats, excepte un nombre molt petit d'ells que es van posicionar des del principi a favor de tornar a la jurisprudència anterior, no van entrar en el fons de l'assumpte i es van limitar a discutir sobre la procedència d'admetre o no els recursos portats al Ple pel president Luis Díez-Picazo.

El que majoritàriament van recolzar en aquesta primera fase de la discussió va ser la decisió del president Díez-Picazo de reclamar l'assumpte al Ple. Cal tenir en compte que la denominada sala especial de l'article 61 del Suprem -de la qual formen part magistrats de les cinc jurisdiccions de l'alt tribunal- va donar suport de forma rotunda a aquesta decisió dimecres passat en l'acte pel qual va rebutjar la querella presentada per Podem contra aquest magistrat.

Aplicació retroactiva

Una de les claus de la deliberació que continuarà demà serà la fixació de la retroactivitat de la nova doctrina en el cas que aquesta es confirmi. S'estudia que pugui fixar-se en quatre anys -que és el termini que permetria la reclamació pels ciutadans a Hisenda dels diners pagats per aquest impost- o establir-se il·limitada, la qual cosa permetria reclamar en els tribunals a un nombre major de ciutadans. L'assumpte de la retroactivitat, no obstant això, no es va tocar al debat.

En la deliberació no van ser presents tres dels magistrats del Contenciós del Suprem: el magistrat Rafael Fernández Valverde, que es troba de viatge; Segundo Menéndez, ocupat amb assumptes relacionats amb les eleccions autonòmiques andaluses, ja que és membre de la Junta Electoral Central; i Octavio Herrero, que s'ha apartat perquè familiars seus tenen un habitatge a Rivas-Vaciamadrid.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit