El Consell de Ministres va aprovar ahir el reial decret llei per fer pagar als bancs i no als clients l'impost de les hipoteques. Un canvi legislatiu que ja va anunciar dimecres el president del govern, Pedro Sánchez, i que l'executiu no va trigar ni 24 hores en fer-lo efectiu.

«El govern demostra rapidesa per estar al costat dels ciutadans en la resolució de problemes», va defensar la ministra portaveu, Isabel Celáa. El decret es publicarà al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) divendres i entrarà en vigor el dissabte.

Fonts del Col·legi de Notaris de Catalunya van explicar que, a efectes pràctics, serà a partir del dilluns quan els bancs comencin a pagar l'impost, ja que els dissabtes no s'acostumen a signar préstecs hipotecaris. A Catalunya, l'impost d'actes jurídics documentats és, de mitjana, de l'1,5% de l'import de la hipoteca.

El Consell de Ministres va fer el pas per canviar la llei per decret per tal que l'impost a l'hora de constituir una hipoteca el pagui el banc. Durant més de 20 anys, aquest impost es repercutia en el client però tres sentències del Tribunal Suprem del mes d'octubre van suposar un canvi de criteri fixant que l'havia de pagar el banc. Una decisió que va generar un gran rebombori econòmic i social i que va fer que el president de la Sala Tercera del Suprem, Luís María Díez-Picazo, portés al ple la decisió per revisar el criteri.

El Suprem va fer marxa enrere i va tornar a sentenciar que l'impost el pagaven els clients. El govern espanyol, però, ha fet un canvi al redactat de la llei que regula aquest impost per deixar clar que l'ha de pagar el banc. Una decisió que entrarà en vigor dissabte i que farà que, a partir de llavors, totes les hipoteques que se signin repercuteixin l'impost a la banca.

A banda d'aquesta modificació, la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, va explicar que també han fet una modificació a l'article 15 de la Llei de l'impost de societats per evitar que els bancs puguin deduir-se aquest impost que hauran de pagar a partir d'ara.

A més, va afirmar que el govern espanyol vetllarà perquè els bancs no repercuteixin aquest impost en d'altres conceptes que acabin pagant els clients. «Vetllarem perquè no s'incorporin clàusules abusives als contractes que regulen les hipoteques», va manifestar Montero.

Així mateix, va argumentar que han fet aquest canvi legal perquè, tot i «respectar la separació de poders», no els havia agradat el «canvi de criteri» del Tribunal Suprem i creien que havien de clarificar a la llei que l'impost l'ha de pagar el banc. «Han estat setmanes d'inseguretat jurídica i incerteses per als ciutadans», va lamentar.

«Actuem des de la responsabilitat assumint competències per retornar la certesa al mercat hipotecari i garantir els drets dels ciutadans», va afegir la titular d'Hisenda, que espera que la resta de grups de l'arc parlamentari donin suport al decret un cop s'hagi de convalidar al Congrés.

2.000 milions per a les comunitats

Per la seva banda, el PP. Una mesura que el govern espanyol no veu bé. Montero va explicar que la gestió d'aquest tribut està transferit a les comunitats autònomes que, de mitjana, recapten 2.000 MEUR anuals en total. Són diners que, segons el govern espanyol, formen part del sistema de finançament autonòmic i que contribueixen perquè els territoris puguin fer fronts als serveis bàsics.

Per al govern català, el nou redactat és una iniciativa «positiva», segons fonts del departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda. Fins ara, el Govern manté plenes competències sobre aquest impost cedit i, per tant, disposa d'una capacitat normativa que l'executiu català no té dubtes que mantindrà. De no ser així, s'obriria una escenari d'invasió de competència que el Govern recorreria.

Per la seva part, eel president de l'Associació Professional de Tècnics Tributaris de Catalunya i les Balears (APTTCB), Joan Cortecans, va admetre que la decisió del Tribunal Suprem de fer pagar l'impost als clients els va «sorprendre i descol·locar» i va celebrar la «rapidesa» amb què ha reaccionat l'executiu de Pedro Sánchez.

Amb tot, Cortecans, que es va mostrar partidari d'eliminar aquest tribut, va recordar que aquesta «és una solució a futur» que no resol el tema de la retroactivitat i que deixa «un desencís general» que compromet la credibilitat de l'alt tribunal.