L'any 2017 es van formalitzar 2,9 milions de contractacions que impliquen la mobilitat del professional a una altra demarcació, cosa que va suposar un augment del 10,9% respecte el període precedent i la xifra més alta de la sèrie històrica, segons l'anàlisi sobre l'evolució de la taxa de mobilitat interprovincial realitzat per Randstad amb dades publicades pel Servei d'Ocupació Públic Estatal (SEPE).

Randstad destaca que el 2001 i 2002 van ser els únics anys amb menys d'1,5 milions de contractes de mobilitat. A partir del 2002 i fins al 2007, aquest tipus de contractes es van incrementar fins als 2.280.000. Durant la crisi econòmica es va reduir el volum de contractes de mobilitat (mig milió de contractes menys entre 2007 i 2009), situant-se al voltant dels 1,7 milions entre 2009 i 2013. A partir de llavors no han deixat de créixer.

L'agricultura és el sector amb major índex de mobilitat, gairebé un de cada quatre contractes signats suposa el desplaçament del professional a una altra demarcacó, el 23,4%. Per darrere hi ha la construcció (16,7%) i els serveis (11,8%), mentre que en última posició hi ha la indústria (10,2%).

No obstant això, el 60% del total de contractes de mobilitat formalitzats es troben en el sector serveis, on van signar més de 1,7 milions de professionals. Agricultura se situa en la segona posició (24,6%), i per darrere hi ha la indústria (7,7%) i la construcció (7,2%).

Castella-la Manxa i La Rioja són les autonomies amb major taxa de mobilitat, amb un 25,8% i un 24,8%, respectivament. A continuació, i també per sobre de la mitjana estatal, hi ha: Castella i Lleó (16,2%), Múrcia (15,3%), Aragó (15%), Euskadi (14,5%), Madrid (14 , 3%) i la Comunitat Valenciana (14%). Andalusia i Navarra se situen al mateix nivell que la mitjana estatal (13,6%).

A l'altre extrem, per sota de la mitjana estatal hi ha Balears (12,7%), Galícia (12,4%), Catalunya (11,5%), Extremadura (10,6%) i Cantàbria (10 , 3%). Tanquen la classificació Astúries (8,2%) i Canàries (6%).

Un total de 17 demarcacions espanyoles són receptores de treballadors. D'aquestes, les que més empleats reben d'altres províncies són Madrid i Barcelona, amb un saldo positiu de 233.810 i 85.920 treballadors, respectivament. Per darere hi ha Balears (56.483), Múrcia (45.393) i Àlaba (24.313). A la banda contrària se situen Cadis i Toledo, amb saldos negatius de 68.726 i 43.960 treballadors.