4. Accions en dòlars.
El dòlar és la divisa per excel·lència al món, que serveix fins i tot com a actiu refugi en moments de tensió. Per això, és interessant per a un inversor tenir almenys part del seu patrimoni en dòlars sempre que el seu perfil de risc li ho permeti.
5. Demografia favorable.
A Espanya, el principal debat nacional ha passat de ser qui serà el campió de Lliga a ser quanta pensió cobrarem en el futur. Aquest és un problema que no tenen als EUA i que no serà el motiu que llasti els seus comptes públics, ja que allà no hi ha un sistema públic de pensions com l'entenem a Europa. Si bé a molts països occidentals la piràmide poblacional va camí d'invertir-se, als EUA no tenen aquest problema, ja que l'edat mitjana de la seva població és de 37,7 anys, en comparació amb els 46,5 anys del Japó, els 46,3 anys d'Alemanya, o els 42,2 anys d'Espanya.
6. L'economia domèstica li va bé.
Els Estats Units viuen un moment econòmic molt dolç que es reflecteix en el seu PIB (4,2%) i en la seva taxa d'atur (3,7%), que es troba en mínims des de l'any 1969. És a dir, la taxa d'atur no era tan baixa des que Armstrong va trepitjar la Lluna fa 48 anys. Una de les claus que explica aquesta bonança és el pes que representa el consum en el càlcul del PIB, que és proper al 70%.
7. Importants ingressos domèstics
El percentatge d'ingressos de les empreses de l'S&P500 que provenen dels EUA és del 60%, una xifra molt superior a la proporció d'ingressos domèstics en índexs com l'IBEX -on només el 35% dels ingressos provenen d'Espanya-, el DAX alemany o el CAC francès, amb percentatges del 22% i 21%. Fins i tot empreses tan globals com Disney, Starbucks, JP Morgan o Amazon obtenen totes elles més de dues terceres parts dels seus ingressos a territori americà. Les borses americanes són menys sensibles als vaivens de l'economia mundial. Els importa poc com va a la resta del planeta, l'important és que el consum als EUA no decaigui.
