Les comarques centrals, l'àrea metropolitana de Barcelona i el Camp de Tarragona són les zones que han liderat el creixement de l'economia catalana durant l'any 2017 gràcies, principalment, a l'expansió de la indústria i dels serveis, cosa que ha permès superar la crisi. Per contra les comarques gironines tenen un creixement molt més moderat per l'excessiva dependència dels serveis. De fet, quatre de les deu primeres comarques catalanes amb més pes dels serveis, entre el 70 i el 80% de l'activitat econòmica, es troben a Girona: Gironès, Cerdanya, Baix i Alt Empordà.

El catedràtic d'Economia Josep Oliver va presentar els resultats de l'Anuari Econòmic Comarcal 2018 de BBVA en el qual destaca que les comarques que més van créixer el 2017 van ser la comarques centrals, 3,6%, l'àrea metropolitana de Barcelona, 3,4% i el Camp de Tarragona, 3,6%.

Segons Oliver, si som capaços d'allargar el creixement, aquest seguirà per la resta del territori, com ja va passar altres vegades.

Les comarques l'economia de les quals va créixer més el 2017 van ser el Vallès Occidental (5,1%), el Bages i Osona (4,2%) i Baix Penedès, Maresme i Cerdanya, amb un 4% cadascuna, i les que menys, Ribera d'Ebre, un 0,5% i el Solsonès, un 0,9%.

Per demarcacions, la fortalesa de la indústria i dels serveis vinculats a aquesta van impulsar el creixement de Barcelona, 3,4%, Tarragona, 3,3%, mentre que Girona i Lleida van créixer menys, un 2,9% i un 2,6% respectivament per la seva dependència dels serveis.

Les dades de l'anuari mostren, segons Oliver, que la crisi està superada perquè Catalunya «ha fet els deures» i, el 2017, la comunitat va créixer amb força especialment en exportació, que va registrar rècords històrics, i mostra millores en la competitivitat.

També van ajudar factors exteriors com la política monetària expansiva del Banc Central Europeu, la contenció en el preu del petroli o que durant l'any passat Espanya i Catalunya es van beneficiar turísticament de la situació política del Mediterrani.

De fet, Oliver va destacar que el creixement del 3,4% el 2017 va ser el «més sòlid» dels quatre exercicis que fa que tenim de creixement, i tot això, malgrat que en el mes d'agost i octubre Catalunya va patir els atemptats terroristes i la crisi política.

El delegat territorial de BBVA a Catalunya, Christian Terribas, també va destacar que Catalunya està fent els deures i va passar la crisi més forta dels últims anys «amb nota» perquè hi ha una «recuperació econòmica evident» afavorida per les exportacions.

Oliver va afirmar que, globalment, el 2017 es va produir un «creixement sòlid» i es va registrar una composició del creixement «atractiu» ja que Catalunya està canviant el seu model productiu, amb molta més vinculació a l'exterior i amb creixements de serveis d'alt valor afegit, entre altres coses. Va destacar que el creixement és més lent en termes ocupacionals però que també «és més sòlid» amb un component tecnològic més elevat i mà d'obra més qualificada.

Segons Oliver, Catalunya va recuperar en quatre anys el 50% de l'ocupació perduda durant la crisi i creu que podrien faltar uns tres anys per recuperar l'ocupació del 2007, que era un «màxim històric insòlit».Sobre el 2018 s'Va mostrat «moderadament optimista», malgrat l'alentiment global per les guerres comercials, l'augment del preu del petroli i un menor creixement de la Xina, entre d'altres factors externs.

Va recordat que les últimes previsions de la Comissió Europea apunten a un creixement de l'economia espanyola del 2% el 2020 iva dit que creu que Catalunya té un «plus» de creixement sobre Espanya, que podria arribar a situar-se en el 2,2 o el 2,3% si no hiva alguna «vicissitud» política o afecta la situació d'Itàlia, «esperem que tothom tingui 'seny'»,va dit.

Les seves previsions destaquen que aquest any les exportacions catalanes frenaran una mica, perquè Europava crescut molt, malgrat que seguiran augmentant, i els serveis turístics es normalitzaran per les millores de les condicions polítiques de països com Tunísia, Egipte i Turquia.

En general, no creu que la composició del creixement s'alteri especialment, encara que potser la demanda interna creixi una mica més.