El Congrés va acordar elevar els mesos d'impagament que es requereixen perquè una entitat financera pugui executar un contracte d'hipoteca (pas previ a un possible desnonament): si l'impagament es produeix en la primera meitat del préstec, seran 12 mesos, i, si és en la segona meitat del crèdit, s'exigiran 15 mesos de deute.

Així ho van decidir els grups que debaten la nova llei hipotecària, que actualment es troba tramitant en la Cambra baixa en fase de ponència. L'acord es va adoptar amb el suport de la majoria de grups, i únicament Units Podemos va optar per mantenir «viva» la seva proposta d'establir aquest límit en el 10% del capital concedit.

El projecte de llei que va remetre el llavors ministre d'Economia Luis de Guindos el novembre de 2017 diferenciava el venciment anticipat d'un contracte en funció de si l'impagament de les quotes es produïa en la primera o en la segona meitat de la durada d'un préstec.

Si les quotes vençudes i no satisfetes es produïen en la primera es fixava que, per executar un contracte, havien de suposar el 2% del capital concedit o l'equivalent a 9 mesos d'impagament. L'acord del Congrés fixa aquests límits en el 3% i 12 mesos d'impagament.

Si aquesta situació tenia lloc en la segona meitat de la durada del préstec, les quotes vençudes i no satisfetes havien d'equivaler a 12 mesos. La nova llei establirà que l'impagament haurà de suposar el 7% o 15 mesos.

D'altra banda, els grups van acordar rebaixar els interessos de demora plantejats en la llei hipotecària, ja que si en el projecte es fixaven en el triple de l'interès legal dels diners, ara es queden en l'interès remuneratori més tres punts.

Uns altres dels acords, segons van informar fonts socialistes, impliquen establir el caràcter permanent del codi de bones pràctiques ja vigent i l'eliminació expressa de les clàusules sòl en una hipoteca.