L'economia gironina ja creix per sobre dels valors precrisi, sobretot gràcies a l'impuls de la indústria. Però ho fa només en termes de productivitat, perquè encara arrossega més de 19.000 llocs de treball perduts d'ençà del 2007. Aquesta és una de les conclusions que posa damunt la taula el darrer Anuari Econòmic Comarcal que periòdicament elabora el BBVA. L'estudi també recull que la Garrotxa i la Selva van ser les comarques que van liderar la recuperació durant el 2017. Ara bé, tot i que l'economia de la demarcació va créixer, es va quedar per sota de la mitjana catalana (al conjunt del país, l'increment el van capitanejar l'àrea de Barcelona i el Camp de Tarragona). L'autor de l'informe, l'economista Josep Oliver, calcula que, si res no s'estronca, les comarques gironines recuperaran l'ocupació perduda d'aquí a dos anys.
L'anuari del BBVA analitza l'evolució de l'economia basant-se en el Valor Afegit Brut (VAB), un indicador que mesura tant la productivitat com la riquesa generada. L'estudi recull dades del 2017, però per primer cop també posa en relació aquests registres amb els de la darrera dècada. És a dir, a partir del moment en què la crisi econòmica es va deixar sentir amb força.
D'entrada, l'estudi recull que l'any passat, per primer cop, la demarcació va aconseguir «reabsorbir» els efectes de la crisi. I que el creixement acumulat que l'economia gironina ha registrat d'ençà de la segona meitat del 2013 ja ha engolit tots aquells estralls que es van viure durant la primera i segona recessió.
Falten llocs de treball
Ara bé, Oliver ja alerta que la crisi només s'ha superat en part. I és que si bé l'economia gironina ja ha recuperat la productivitat, no passa el mateix amb els llocs de treball. I per exemplificar-ho, l'estudi del BBVA posa xifres: dels 312.900 afiliats que hi havia a la demarcació al 2007, ara en queden 293.600.
Segons subratlla l'economista, si res no es torça, encara hauran de passar dos anys abans la demarcació no recuperi tots aquests llocs de treball perduts i tanqui «les últimes ferides de la crisi». «En termes d'ocupació, ens trobem encara un 6% per sota de la que hi havia el 2007; i, sobretot, recuperar-la haurà de venir per part de la indústria», ha concretat Josep Oliver.
L'anuari econòmic del BBVA recull que l'any passat el VAB de les comarques gironines va créixer un 2,9%. Un augment que sobretot s'explica per la bona evolució de la indústria (en què va augmentar un 4%) i també dels serveis (en especial els públics, però també els privats).
Josep Oliver ho emmarca dins un nou model de creixement «molt més sòlid» que aquell en què es basava l'economia durant la dècada del 2000 (recolzat per la construcció). «Tot apunta que el motor d'expansió en els propers anys serà el sector exterior, lligat també al consum intern; és a dir, es tracta d'un model més basat en la competitivitat del teixit industrial i el sector serveis», indica l'economista.
Per a l'autor de l'estudi, el fet que les pernoctacions a la Costa Brava s'hagin frenat i que les exportacions aquest 2018 puguin patir un lleuger descens no han de ser motius especialment preocupants. «Allò que cal veure és el que s'ha aconseguit en els darrers anys», precisa Oliver. Per això, l'economista creu que la demarcació absorbirà part del turisme que abans viatjava a mercats com Tunísia o Turquia, i recorda que l'any passat les exportacions gironines van arribar a créixer fins a un 12%.
Dues comarques, al capdavant
La Selva i la Garrotxa són les que van liderar la recuperació durant el 2017 (amb creixements del VAB del 3,6 i el 3,3% respectivament). A l'altre costat de la balança, per contra, s'hi troben les comarques del Pla de l'Estany i del Ripollès (amb increments del 2,2 i l'1,7% del VAB). I entremig, els dos Empordans i el Gironès (amb augments del 2,9 a l'Alt Empordà, del 2,8, al Baix i del 2,7, al Gironès).
Ara bé, tot i que en global el VAB de les comarques gironines va créixer un 2,9% durant el 2017, aquest increment es va quedar per sota de la mitjana catalana (3,4%). El 2017, el VAB de la Selva va créixer d'un elevat 3,6 %, reflectint la combinació de notables augments industrials (4,0 %) i terciaris (3,4 %) així com de la construcció (3,9 %), mentre que el primari va caure lleument (-0,8 %). L'empenta terciària i de la indústria a partir de la recuperació han resultat en una recuperació 2013-17 prou notable (creixement del 13,7 % en VAB i del 12,7 % en afiliació). Amb això, el saldo en VAB de la dècada 2007-17 (en termes constants, el del 2017 és un 3,0 % superior al del 2007) ha estat millor que els resultats mitjans de Catalunya; en canvi, en el mercat de treball, l'augment del 3,2 % de l'afiliació el 2017 situa els 56.800 afiliats vora un 9 % per sota els 61.700 del 2007, un registre força pitjor que la davallada mitjana catalana (un -4,7 %).
En el cas de la Garrotxa, el VAB s'ha situat un 6,8 % per sobre el del 2007 (front la lleugera superació en el cas català), cosa que també succeeix en el mercat de treball, en què l'augment del 3,4 % de l'afiliació el 2017 situa els 23.200 afiliats un 2,5 % per sobre als 22.600 del 2007, un registre millor que la pèrdua que encara continua a Catalunya.
