El Govern i representants del sector agrari van escenificar dimecres un front comú contra la proposta de Política Agrària Comuna (PAC) que ha posat sobre la taula la Comissió Europea (CE). Després de reunir la Taula Agrària, la consellera d'Agricultura, Teresa Jordà, va considerar que la nova PAC suposa una pèrdua de fons i de capacitat de decisió pels territoris com Catalunya. Per aquest motiu, i conjuntament amb Unió de Pagesos, Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, la Generalitat ha demanat que s'apliquin els ajuts a través d'un Pla estratègic català. «Un pla únic comportarà la unificació de criteris i farà que es perdin avanços assolits», va apuntar Jordà, tot recordant la gran «diversitat» del sector a l'Estat.
«Parlant clar, la proposta d'Europa no ens agrada: es perden fons i capacitat de decisió des de Catalunya per distribuir-los de manera equitativa d'acord amb el model agrari català», va sentenciar Jordà. Segons la consellera, les prioritats del marc financer plurianual que la CE ha posat sobre la taula comporten una reducció dels fons per a polítiques agràries i de les polítiques de cohesió social i econòmica en favor d'altres partides, com la despesa en seguretat. Un gir que, segons Jordà, perjudica «tots els ciutadans europeus».
A més, sota el pretext de «simplificar» el procediment, el marc proposat per la CE pot suposar un «reequilibri» de responsabilitats «en detriment» dels territoris, va reiterar Jordà. És per això que la proposta catalana implica reclamar la «regionalització dels fons» via plans estratègics que s'estableixin a escala territorial per poder fer una gestió «més eficient i eficaç» dels ajuts, va explicar. «L'Estatut ens dóna competències exclusives en agricultura i ramaderia. Reclamem un pla estratègic català perquè estem en disposició de fer-ho», va garantir.
D'altra banda, el Departament i el sector també van coincidir en el fet que «la nova PAC s'ha de modernitzar i simplificar amb polítiques que fomentin zones rurals dinàmiques i que assegurin la continuïtat del sector».
A més, va proposar que el volum de fons assignats en el nou període per al desenvolupament rural tingui en compte el nivell d'execució anterior, tot recordant que, gràcies a un sector agrari «actiu» i «emprenedor», Catalunya ha garantit l'execució total dels fons disponibles.
En el document consensuat a la reunió de dimecres, l'executiu i el sector defensen, entre altres, la definició d'un agricultor genuí amb indicadors objectius, com ara que els ingressos agraris siguin un mínim del 25% respecte dels ingressos totals . Aquest barem ha de permetre «que qui rep ajuts de manera prioritària siguin aquelles persones i empreses que tenen l'activitat agrària com a activitat principal», va aclarir Jordà
Respecte als ajuts directes, es va acordar que el pla prevegi la definició d'un nou model que abandoni la referència històrica dels drets i el manteniment del règim de petits agricultors per donar suport a les petites explotacions per la seva contribució al desenvolupament territorial.
