La segregació ocupacional va en dues direccions. Una és vertical i al·ludeix a l'escala jeràrquica. Aquí, les posicions més altes les ocupen majoritàriament els homes. L'altra és horitzontal i posa de manifest quina és la concentració d'un o altre gènere a les diferents branques d'activitat econòmica. En aquest segon cas, també els homes estan en avantatge. I és que un 53,7% de les professions estan masculinitzades, és a dir, el percentatge de treballadors homes és igual o superior al 65% del total. Un 31,5% de les ocupacions està feminitzat i només el 14,8% són paritàries. Aquesta distribució s'explica també pel fet que a Espanya hi ha més ocupats homes (10,6 milions al tancament del tercer trimestre de 2018) que dones (8,8 milions), segons un estudi sobre segregació de gènere al mercat laboral elaborat per l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) i la Fundació BBVA.

El document explicita que les ocupacions considerades com a masculinitzades inclouen, entre altres, directors executius d'empreses i de l'administració pública, professionals en física, química, matemàtiques, enginyeries i tecnologies de la informació i la comunicació. Tots ells, oficis d'alta qualificació. També predominen els homes en professions menys glamuroses com mecànics, treballadors de la construcció, especialistes en electricitat, conductors de transport o treballadors en protecció i seguretat.

Les dones tenen més protagonisme en sectors com la sanitat, l'ensenyament, però també com a administratives, caixeres, dependentes de botigues o empleades d'agències de viatge i recepcionistes. La paritat entre els dos gèneres es dona en oficis com cambrers, venedors (excepte botigues), professionals de la cultura o de suport en serveis jurídics i socials i empleats de biblioteques i correus.

L'esmentat informe estableix que aquesta composició de l'ocupació té la seva translació als sous: «Si una determinada ocupació és remunerada pel mercat amb salaris alts i està masculinitzada, vol dir que les dones presenten més dificultats que els homes en accedir a aquesta remuneració salarial i , per tant, les diferències salarials poden augmentar».

Així les coses, en les ocupacions masculinitzades la diferència entre el salari mitjà per hora que reben homes i dones és molt més elevada que en les ocupacions paritàries i feminitzades. En concret, en les que predominen els homes, les dones cobren de mitjana un 14,7% menys per hora, mentre que en les paritàries aquesta diferència es redueix en un 43% fins a situar la diferència en el 8,4%.

Per la seva banda, en les professions en què les dones són majoria, també els homes reben més per hora, en aquest cas, un 11,1% més que les dones, fins i tot quan aquells representen menys d'un 35%. Per tant, conclou l'esmentat document, «encara que presentin menor bretxa que les ocupacions masculinitzades, aquesta segueix sent un 24% més gran que en els treballs paritaris». Així mateix, «a mesura que la segregació ocupacional disminueix i hi ha més paritat en les ocupacions, també es redueixen les diferències de remuneracions entre els dos gèneres».

L'IVIE i la Fundació BBVA consideren que, per a disminuir o erradicar aquestes distàncies, seria recomanable «reduir al màxim la segregació» de manera que «els individus es distribuïssin en les diferents ocupacions d'acord amb el seu nivell educatiu i formació i no basant-se el seu gènere».