El món de les finances té un argot o vocabulari molt particular que no se sol conèixer tret que es treballi en ell o es tracti d'algú aficionat a l'economia. Convé conèixer alguns d'aquests conceptes perquè, encara que no ho creguem, són presents a la nostra vida. És el cas del terme apalancament, que normalment va acompanyat de la paraula financer, ja que se circumscriu a aquest àmbit. Què vol dir? Hi ha qui confon apalancar amb contraure un deute, però hi ha diferències substancials encara que es parteixi de la mateixa base.
Per començar, hem de saber que contraure un deute o endeutar-se consisteix a adquirir una obligació amb algú per la qual hem de retornar-li el que ens ha prestat. És similar a un contracte que, en el cas dels bancs, se signa per escrit. Així s'adquireix un compromís per tornar el que ens hagin deixat, que normalment solen ser diners. En canvi, quan parlem de palanquejament, partim d'aquesta mateixa base d'endeutament, però s'afegeix un fi concret. Quan ens apalanquem estem contraient un deute per finançar una operació financera. Normalment, aquesta pràctica la porten a terme els inversors que operen en borsa quan esperen aconseguir una elevada rendibilitat amb una operació. D'aquesta manera, tindran més fons per operar i, amb el que guanyin, els donarà per tornar aquest préstec i també per engreixar el seu compte d'inversió.
Hi ha inversors que recorren a l'apalancament en prendre decisions financeres, ja que encara que es tinguin fons suficients, convé guardar una part per no quedar-se sense res si l'operació sortís malament. Perquè aquest és un altre punt important. I si l'operació surt malament?
Evidentment, en tot préstec hi ha el compromís que serà retornat. Però podria donar-se el cas que no succeeixi així, i és aquí on rau el problema: Un excés de palanquejament és perillós, ja que si es donen pèrdues el palanquejament les multiplica, ja que perdem diners i encara cal tornar sí o sí el que ens ha deixat el nostre prestador. Per això, igual que el palanquejament pot multiplicar els guanys, el mateix succeeix amb les pèrdues i hi ha el risc d'esdevenir insolvent. La teoria econòmica estableix que el nivell de palanquejament correcte és aquell en el qual hi ha proporció entre els fons propis i el préstec o crèdit. Si no és així, s'assumeix un excessiu risc.
