La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, no va descartar la possibilitat que el salari mínim interprofessional (SMI) pugui pujar als 1.000 euros a Espanya l'any 2020, tal com va prometre a l'estiu el president del Govern, Pedro Sánchez, i en línia amb l'acordat pels sindicats i la patronal per al salari mínim de conveni.

De moment el Govern té previst aprovar un reial decret per apujar l'SMI a 900 euros l'any 2019, si bé té previst seguir treballant en el diàleg social perquè la «reivindicació» de les organitzacions sindicals d'apujar el salari mínim en els convenis col·lectius a 1.000 euros el 2020 «segueix intacta», va indicar Montero en declaracions als periodistes després d'inaugurar un seminari sobre el 40è aniversari de la Constitució, organitzat per l'Institut d'Estudis Fiscals (IEF).

Montero va defensar, després de l'anunci realitzat pel Govern francès d'Emmanuel Macron d'elevar a 1.498 euros el salari mínim després de les protestes dels Armilles Grogues, que la proposta de l'Executiu espanyol d'apujar l'SMI a 900 euros el 2019 no era alguna cosa «fora de la realitat», sinó que estava «d'acord» amb els països de l'entorn.

També es va referir als «endevins» que adverteixen que la pujada podria excloure ocupació, quan pot ser una «oportunitat d'estímul econòmic per al consum», i va subratllar que davant la pujada de l'SMI a França ni els organismes internacionals ni «ningú» s'ha posat «les mans al cap».

En aquesta línia, va afegir que el Govern de Sánchez proposa aprovar per decret la pujada de l'SMI a 900 euros per al proper any i seguir treballant en el diàleg social, ja que les organitzacions sindicals van plantejar que el salari mínim pogués arribar, per la via del conveni col·lectiu, als 1.000 euros el 2020, una reivindicació que «segueix intacta».

Derogar la reforma laboral

Per altra part, la ministra de Treball, Migracions i Seguretat Social, Magdalena Valerio, va assegurar que el Govern segueix compromès a dur a terme la derogació dels aspectes «més lesius» de la reforma laboral aprovada per l'Executiu de Mariano Rajoy el 2012, tal com va acordar amb Units Podem en l'anomenada «agenda del canvi».

En una intervenció al Congrés, la titular de Treball va assegurar que en les properes setmanes s'aprovarà el decret que elevi el salari mínim interprofessional, igual que va tornar a posar en valor els resultats que ha tingut la posada en marxa del Pla director per l'ocupació digna, en revertir contractes temporals «fraudulents» en indefinits.

En aquest sentit, Valerio va prometre la derogació dels aspectes més lesius de la reforma laboral de 2012, encara que va al·ludir sobre aquest tema a la taula de diàleg social per explicar que s'estan duent a terme el seguiment de les mesures acordades i que, en cas que sigui necessari, es «reorientaran».

Al mateix temps, la ministra va assenyalae que l'afiliació a la seguretat social «és a punt» d'acostar-se als 19 milions de persones, la xifra més alta al novembre des de l'any 2017 i que el creixement ja assoleix el 2,87% en la seva taxa interanual, encara que va admetre que encara «hi ha un ampli marge de millora».

Per la seva banda,el secretari d'Estat de la Seguretat Social, Octavio Granado, va confirmar un increment de les pensions de l'1,6% amb caràcter general per a l'any 2019. Granado va assegurar que les pensions mínimes s'incrementaran un 3% i que les prestacions per fill a càrrec, que perceben més d'un milió de famílies, ho faran en un 70%, passant d'una partida pressupostària de 250 milions d'euros a gairebé 500 milions.

Octavio Granado va reafirmar que les pensions s'incrementaran per sobre les d'aquest any, si bé va explicar que no existeix previsió legislativa que autoritzi a pagar amb càrrec al Pressupost de 2018 una possible desviació d'inflació, i va lamentar que l'anterior Govern del Partit Popular no deixés els recursos necessaris per fer front a aquesta nova despesa.