El Consell de Ministres ha aprovat un reial decret llei de mesures urgents i d'"absoluta necessitat" en matèria d'habitatge i lloguer, per tal de pal·liar la "difícil" situació que es dóna en el mercat i més específicament en les grans ciutats, encara que no preveu introduir mesures per intervenir els preus del mercat, cosa que havia acordat amb Unidos Podemos en el seu acord pressupostari.

Segons ha explicat el ministre de Foment, José Luis Ábalos, aquestes dificultats en les condicions per accedir a l'habitatge "precaritzen" la possibilitat de mantenir un horitzó de vida, el que suposa un "drama" per a les famílies, cosa amb la qual aquest paquet de mesures intenta evitar.

No obstant, ha descartat que aquest decret inclogui mesures encaminades a intervenir els preus del lloguer, tal com havia acordat amb Unidos Podemos en l'acord pressupostari, encara que no ha descartat que en els Pressupostos de l'any que ve, que el Govern aprovarà al gener, es puguin incloure.

En aquesta línia, fonts de Foment, han explicat que l'acord amb Podemos assegura que la instrumentació del control de preus s'anava a desenvolupar, estudiar i consensuar a partir de l'any que ve.

Des de la seva entrada en vigor, s'obre un termini de tràmit d'acceptació per part del Parlament. "Lògicament si aquest acord està avançat amb Podem i s'està parlant en aquesta direcció es podria incloure la regulació dels preus del lloguer eventualment", segons Foment.

Aquest Reial decret modifica cinc lleis: la de Llei d'Arrendaments Urbans, la de Propietat Horitzontal, la d'enjudiciament civil, el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals i el text refós de la Llei de l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats.

Lloguer turístic

Davant l'auge del lloguer turístic a les grans ciutats, impulsat per plataformes com Airbnb, HomeAway o Nomura, es millora i aclareix la remissió dels contractes de lloguer turístic d'habitatge a la normativa sectorial turística que resulti aplicable.

Així, es modifica la Llei sobre Propietat Horitzontal per habilitar la possibilitat que, per majoria qualificada de tres cinquenes parts dels propietaris, en les comunitats de veïns puguin adoptar acords que limitin o condicionin l'exercici de l'activitat del lloguer turístic d'habitatge, per tal d ' "afavorir" la convivència en els edificis d'habitatges.

Terminis més favorables al llogater

En concret, s'amplia el termini de pròrroga obligatòria dels contractes d'arrendament d'habitatge de 3 a 5 anys (o 7 anys si l'arrendador és persona jurídica). És a dir, augmenta el termini legal mínim en què l'inquilí pot romandre en l'habitatge arrendat. Aquesta ampliació no tindrà caràcter retroactiu i afectarà els contractes que se signin des que entri en vigor.

També s'amplia el termini de pròrroga tàcita d'1 a 3 anys. Es tracta del termini temporal pel qual s'amplia el contracte una vegada transcorregut el període de pròrroga obligatòria, en el cas que l'arrendador o l'arrendatari no manifestin la seva voluntat de no renovar-lo.

Pel que fa a la fiança, es limiten les garanties addicionals fins a un màxim de dues mensualitats, llevat que es tracti de contractes de llarga durada, el que limita la càrrega econòmica que genera l'inquilí la signatura d'un nou contracte, a través d'un aval o dipòsit bancari que se suma a la quantia de la fiança.

Les despeses de gestió immobiliària i formalització del contracte aniran a càrrec de l'arrendador, quan aquest sigui persona jurídica (una societat o empresa), excepte aquelles despeses en què s'hagi incorregut per iniciativa directa de l'arrendatari.

Així mateix, es facilita l'adopció d'acords entre el propietari i el llogater per a la renovació o millora de l'habitatge en el transcurs d'un mateix contracte, sense esperar, com fins ara, al fet que finalitzi.

Desnonaments

En la roda de premsa posterior al Consell, Ábalos també s'ha referit a la problemàtica derivada dels desnonaments, sobretot després de la proliferació d'aquests en el lloguer --un 65% dels executats en el tercer trimestre van ser conseqüència d'impagaments en el lloguer i no en la hipoteca--.

Aquests desnonaments en els arrendaments, segons ha afirmat el ministre, estan creixent a una taxa del 5% anual, com a conseqüència que el 42% de les llars destinen més del 40% de la seva renda al lloguer.

Per això, a través d'una modificació de la Llei d'enjudiciament civil, es reforma el procediment de desnonament d'habitatge, millorant la coordinació entre els òrgans judicials i els serveis socials competents i facilitant l'adopció de mesures per atendre els casos de les famílies de menor capacitat econòmica, vulnerabilitat social o amb més càrregues familiars, a través de l'establiment d'uns tràmits i terminis que ofereixen més seguretat jurídica tant a inquilins com a propietaris.

En concret, des de la notificació de l'embargament, els serveis socials tenen l'obligació d'emetre un informe al jutjat. Des que es rebi aquest informe alertant situació de vulnerabilitat, s'interromp el termini de desnonament durant un mes en el cas de persona física i dos mesos en persona jurídica.

Pressió fiscal

En l'àrea d'impostos, s'estableix l'exempció de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats en la subscripció de contractes d'arrendament d'habitatge per a ús estable i permanent, de manera que es redueixen les càrregues fiscals que comporta el mercat del lloguer d'habitatge habitual.

A més, es modifica la regulació de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) continguda en el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, incorporant mesures en pro del mercat de lloguer d'habitatge.

D'aquesta manera, s'elimina l'obligació de repercutir l'IBI a l'arrendatari en el lloguer social d'habitatge per part d'Administracions o ens públics; els ajuntaments amb superàvit podran destinar a promoure el seu parc d'habitatge públic; s'habilita als ajuntaments la possibilitat d'establir una bonificació de fins al 95% en la quota de l'IBI per als habitatges subjectes a lloguer a preu limitat; i s'estableixen les bases i garanties per a la definició del concepte d'immoble d'ús residencial desocupat amb caràcter permanent, per a l'aplicació per part dels ajuntaments del recàrrec en l'IBI establert l'any 2002.

Accesibilitat a edificis

A fi d'estimular la realització d'obres d'adaptació o millora de l'accessibilitat, es modifica la Llei sobre propietat horitzontal per augmentar, en un termini de tres anys, al 10% el fons de reserva de les comunitats de propietaris, i establir la possibilitat que es destini a la realització d'obres en matèria d'accessibilitat, en un context en què cada vegada hi ha més persones en situació de mobilitat reduïda.

Així mateix, s'estableix l'obligatorietat de les obres d'accessibilitat establertes legalment quan els ajuts públics a les que la comunitat pugui tenir accés assoleixin el 75% de l'import de les mateixes.

Properes iniciatives

El reial decret llei també planteja la futura tramitació d'una llei estatal d'Habitatge que garanteixi l'exercici del dret constitucional a l'habitatge a tot l'Estat, configurant-la com servei públic o impedint per Llei l'alienació del parc públic d'habitatge a fons d'inversió.

També contempla la construcció de 20.000 habitatges al llarg dels propers 4 a 6 anys, destinades de forma indefinida al lloguer; afavorir l'activitat dels promotors d'habitatge social possibilitant la destinació dels romanents de tresoreria municipal a inversions financerament sostenibles.