Recorden el Bienvenido Mr. Marshall de l'any 1953, la pel·lícula de Berlanga i el que aquella obertura al mercat americà va representar per a l'economia hispana? En els últims dies de novembre s'ha produït un fenomen que per les implicacions econòmiques que pot portar podem exclamar «Benvingut Xi Jinping» en referència al president xinès i a la seva visita d'aquests dies a Espanya. I és que pensant en la possible obertura del mercat xinès, el sector agrari es frega les mans.

El president de la Xina, Xi Jinping, arribava el dimarts 27 de novembre a Espanya, on va romandre tres dies, fins al dijous dia 29, amb la promesa d'obrir més el gegantí mercat xinès i incloure a les empreses espanyoles en el seu faraònic projecte de «a Franja i la Ruta».

Amb un pressupost de gairebé un bilió d'euros, que podria ascendir finalment a entre 3,5 i 7 bilions d'euros, aquesta iniciativa pretén reviure la Ruta de la Seda construint infraestructures per tot el món per potenciar el comerç i, de passada, la influència geopolítica de la Xina. Una oportunitat a la qual volen sumar-s'hi tot el sector agrari espanyol, especialment el de la carn i el de la fruita, concretament el del raïm de taula, que es frega les mans pensant en el mercat xinès.

De fet, el secretari general de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrnies (FECIC), Josep Collado, valora la signatura d'un protocol amb Xi Jinping sobre carn porcina entre Espanya i la Xina, i ha sol·licitat agilitat en l'autorització d'empreses per exportar al gegant asiàtic. Aquest protocol regula els requisits sanitaris per ampliar els productes carnis de porcí que es poden exportar al país asiàtic, i inclou carn congelada i despulles, que encara que ja s'exportaven no tenien una cobertura legal; carn fresca i productes curats com el pernil amb os, la paleta, el llom, la llonganissa, el fuet i el xoriço, productes, aquests últims, que ara no es poden exportar. Des de FECIC, han assegurat que «són molt bones notícies per al porcí», perquè li permetrà «ampliar la gamma exportable i vendre molt més a un mercat estratègic». S'imaginen a tants milions de xinesos menjant pernil? Pot ser un problema per als hispans que el mengem amb certa freqüència.

Hi ha empreses que ja exporten a la Xina i cal reconèixer que va ser una solució al boicot rus. No obstant això, encara hi ha «empreses que tenen una dimensió potent i no estan autoritzades per a la Xina», de manera que es demana que «siguin d'alguna manera reconsiderades per entrar en una futura llista». A més, «si ampliem l'oferta exportable a producte carni elaborat, caldrà autoritzar empreses, perquè fins ara només hi ha companyies de producte fresc (carn i despulles)». La Federació ha recordat que havien demanat al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació que «igualés els productes autoritzats en la indústria càrnia al mateix nivell que altres països europeus, com Alemanya, que ja podia vendre carn i despulles». D'altra banda, l'obertura del mercat xinès a certa fruita, especialment al raïm de taula espanyola, pot contribuir «significativament» a la diversificació per al sector, fet que suposa un gran potencial, segons ha assenyalat el director general de la patronal dels productors exportadors de la Federació Espanyola d'Associacions de Productors Exportadors de Fruites, Hortalisses, Flores i Plantes vives (FEPEX), José María Pozancos.

El president xinès, Xi Jinping tenia previst signar diversos acords bilaterals, entre ells el que fixa els requisits fitosanitaris per a l'exportació de raïm de taula d'Espanya a la Xina, que suposa «de facto» l'obertura del seu mercat a l'esmentat producte. Per a FEPEX, el raïm de taula té un valor estratègic per a Espanya i, de moment, concentra les seves exportacions a la Unió Europea (UE). Cal recordar, però, que per exportar fruita a la Xina cal millorar alguns mitjans per a la seva conservació i per garantir que arribi en bon estat a un preu raonable. El valor unitari d'exportació -que «duplica» la mitjana de la resta de fruites- o l'increment de l'exportació de la varietat sense llavor són alguns dels arguments que, segons Pozancos, fan que el mercat xinès sigui interessant per als productors. Segons destaca al mateix, el raïm de taula és un producte que «viatja bé» i amb l'obertura del mercat xinès s'avança en un dels reptes del sector, que és reduir la dependència del mercat comunitari per a les fruites espanyoles. Segons les dades de FEPEX, Espanya va exportar el 2017 un total de 143.552 tones de raïm de taula; aquest any, amb dades fins al setembre, s'havien arribat a les 98.623 tones.

El consumidor de pernil podrà saber des d'ara i pel mòbil tota la traçabilitat de cada peça. El mateix dia de la visita de Xi Jinping, l'Associació Interprofessional del Porc Ibèric (ASICI) va anunciar que ha posat en marxa l'aplicació per al telèfon mòbil «Ibèric», que permetrà verificar la qualitat d'aquests productes. Una nova aplicació amb la qual el consumidor podrà comprovar que el producte compleix amb la normativa vigent i, a més, li permetrà consultar la traçabilitat d'una peça emparada sota la norma de qualitat de l'Ibèric, gràcies a la identificació amb un dels quatre colors (negre, vermell, verd o blanc). El mateix dia, es va presentar aquesta aplicació per al mòbil en el Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació, a Madrid. També «Amb un simple gest, la lectura del codi de barres des del mòbil, els consumidors tindran a la seva disposició tots els aspectes registrats a Ítaca», es va comentar. En la jornada, es va explicar el funcionament de l'aplicació. «L'associació no es vol quedar aquí, esperem abastar tot el sector de l'ibèric», es va indicar, i es va concloure que «aquesta aplicació és l'expressió viva del que aquest sector pot fer». S'imaginen milions de xinesos amb el seu mòbil comprovant la qualitat del pernil que consumiran per primer cop?