Catalunya ha perdut 1,9 punts de renda per càpita des de l'any 2000, però es manté encara com a primera economia per pes en el PIB espanyol, malgrat el més dinamisme de la Comunitat de Madrid.

Així ho posa de manifest una anàlisi elaborada per Foment del Treball, a partir de les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, sobre l'evolució de les diferents comunitats autònomes des de l'any 2000 fins al 2017.

Mentre que la Comunitat de Madrid ha augmentat el seu pes en el PIB espanyol, en passar del 17,7% que suposava en l'any 2000 al 18,9% de l'any passat, Catalunya només ha reforçat la seva posició relativa tres dècimes, ja que en l'any 2000 generava un 18,9% del PIB espanyol i el 2017 va aportar un 19,2% del total.

«En 17 anys, l'economia de la Comunitat de Madrid ha estat molt més dinàmica que la catalana», va assegurar el director del Departament d'Economia de Foment, Salvador Guillermo, que va urgir l'economia catalana a «reforçar les seves fortaleses».

En termes de renda per càpita, Catalunya ha passat d'un 121,6% en l'any 2000 -on 100% és la mitjana espanyola- a un 119,7% l'any passat, mentre que la Comunitat de Madrid se situava en un 133,9% en l'any 2000 i l'any passat va ascendir fins a un 135,2%.

L'estudi constata que la pèrdua de renda per càpita ha estat molt més accentuada en comunitats com les Balears (22,6 punts menys en 17 anys), la Comunitat Valenciana (7,1 punts menys) i Canàries (16 punts menys).

Galícia també guanya renda

En canvi, han guanyat renda per càpita, a més de Madrid, la comunitat gallega (12,4 punts més) i en menys grau Extremadura i Castella i Lleó, encara que aquestes tres últimes continuen estant per sota de la mitjana.

La renda per càpita es va situar l'any passat en els 29.936 euros a Catalunya, pels 33.809 euros de Madrid o els 33.088 del País Basc.

Preguntat per les raons que han portat l'economia de la Comunitat de Madrid a ser més dinàmica que Catalunya, el director d'Economia de Foment, Salvador Guillermo, va assegurar que Madrid ha tingut «una política activa els últims anys de ser, a més de la capital del país, també la capital econòmica».

En qualsevol cas, Guillermo va apuntar que veu «difícil» que Madrid sigui l'any que ve la primera economia espanyola en termes d'aportació al PIB, encara que si manté aquest ritme «ho podria ser en els pròxims cinc, set o vuit anys», va augurar.