Els contractes de lloguer que se signin a partir d'aquest dimecres es regiran ja amb la nova normativa, segons la publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) del decret llei que va aprovar el divendres el Govern i que, com a principal novetat, s'amplia de 3 a 5 anys el termini mínim legal del contracte i limita a dos mesos el màxim de fiança.

En concret, el Reial decret llei, que no inclou mesures encaminades a intervenir els preus del lloguer tot i ser un dels compromisos del Govern en el seu pacte pressupostari amb Podem, amplia el termini de pròrroga obligatòria dels contractes d'arrendament d'habitatge de 3 a 5 anys (o 7 anys si l'arrendador és persona jurídica). És a dir, augmenta el termini legal mínim en què l'inquilí pot romandre en l'habitatge arrendat.

També s'amplia el termini de pròrroga tàcita d'1 a 3 anys. Es tracta del termini temporal pel qual s'amplia el contracte una vegada transcorregut el període de pròrroga obligatòria, en el cas que l'arrendador o l'arrendatari no manifestin la seva voluntat de no renovar-lo.

Pel que fa a la fiança, es limiten les garanties addicionals fins a un màxim de dues mensualitats, llevat que es tracti de contractes de llarga durada, el que limita la càrrega econòmica que genera l'inquilí la signatura d'un nou contracte, a través d'un aval o dipòsit bancari que se suma a la quantia de la fiança.

Les despeses de gestió immobiliària i formalització del contracte aniran a càrrec de l'arrendador, quan aquest sigui persona jurídica (una societat o empresa), excepte aquelles despeses en què s'hagi incorregut per iniciativa directa de l'arrendatari.

Així mateix, es facilita l'adopció d'acords entre el propietari i el llogater per a la renovació o millora de l'habitatge en el transcurs d'un mateix contracte, sense esperar, com fins ara, al fet que finalitzi.

Desnonaments

A través d'una modificació de la Llei d'enjudiciament civil, el decret llei també reforma el procediment de desnonament d'habitatge, millorant la coordinació entre els òrgans judicials i els serveis socials competents i facilitant l'adopció de mesures per atendre els casos de les famílies de menor capacitat econòmica, vulnerabilitat social o amb més càrregues familiars, a través de l'establiment d'uns tràmits i terminis que ofereixen més seguretat jurídica tant a inquilins com a propietaris.

En concret, des de la notificació de l'embargament, els serveis socials tenen l'obligació d'emetre un informe al jutjat. Des que es rebi aquest informe alertant situació de vulnerabilitat, es irromp el termini de desnonament durant un mes en el cas de persona física i dos mesos en persona jurídica.

Pressió fiscal

En l'àrea d'impostos, s'estableix l'exempció de l'impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats en la subscripció de contractes d'arrendament d'habitatge per a ús estable i permanent, de manera que es redueixen les càrregues fiscals que comporta el mercat del lloguer d'habitatge habitual.

A més, es modifica la regulació de l'Impost sobre Béns Immobles (IBI) continguda en el text refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, incorporant mesures en pro del mercat de lloguer d'habitatge.

D'aquesta manera, s'elimina l'obligació de repercutir l'IBI a l'arrendatari en el lloguer social d'habitatge per part d'Administracions o ens públics; els ajuntaments amb superàvit podran destinar a promoure el seu parc d'habitatge públic; s'habilita als ajuntaments la possibilitat d'establir una bonificació de fins al 95% en la quota de l'IBI per als habitatges subjectes a lloguer a preu limitat; i s'estableixen les bases i garanties per a la definició del concepte d'immoble d'ús residencial desocupat amb caràcter permanent, per a l'aplicació per part dels ajuntaments del recàrrec en l'IBI establert l'any 2002.

Lloguer turístic

Davant l'auge del lloguer turístic a les grans ciutats, impulsat per plataformes com Airbnb, HomeAway o Nomura, es millora i aclareix la remissió dels contractes de lloguer turístic d'habitatge a la normativa sectorial turística que resulti aplicable.

Així, es modifica la Llei sobre Propietat Horitzontal per augmentar, en un termini de tres anys, al 10% el fons de reserva de les comunitats de propietaris (que tindran tres anys per fer-ho), i s'estableix la possibilitat que es destini a la realització d'obres en matèria de accessibilitat, en un context en què cada vegada hi ha més persones en situació de mobilitat reduïda.

Així mateix, s'estableix l'obligatorietat de les obres d'accessibilitat establertes legalment quan els ajuts públics a les que la comunitat pugui tenir accés assoleixin el 75% de l'import de les mateixes.

Properes iniciatives

El reial decret llei també planteja la futura tramitació d'una llei estatal d'Habitatge que garanteixi l'exercici del dret constitucional a l'habitatge a tot l'Estat, configurant-la com servei públic o impedint per Llei l'alienació del parc públic d'habitatge a fons d'inversió.

També contempla la construcció de 20.000 habitatges al llarg dels propers 4 a 6 anys, destinats de forma indefinida al lloguer; afavorir l'activitat dels promotors d'habitatge social possibilitant la destinació dels romanents de tresoreria municipal a inversions financerament sostenibles.