Sembla que, després dels dos períodes de crisi que hem viscut des del 2007, tothom està previngut per l'evolució de l'economia, i tothom, principalment els economistes, ha incorporat escenaris de risc en les seves previsions econòmiques. Per la meva part, crec que és més prudent no realitzar previsions, i treballar en l'anàlisi de l'evolució dels indicadors, i identificar els riscos més evidents dels diferents escenaris, ja que no tenim la capacitat (i s'ha acreditat sobradament) de preveure els impactes de la materialització dels riscos. A les portes de finalitzar el 2018, és un fet que l'economia espanyola s'ha desaccelerat de manera rellevant, respecte al creixement dels darrers anys, i s'anticipa un avenç, considerable, d'un 2,5%, però inferior al 3% de l'any anterior.
A més, la sendera econòmica mostra un perfil de desacceleració més intens en la segona meitat de l'any, el que anticipa una moderació encara més rellevant per al proper exercici, d'un 2,2% segons el BdE, i que assolirà un modest increment d'un 1,7% el 2021. Aquest escenari de moderació econòmica se situa en un entorn d'incertesa de creixement respecte a la solidesa del creixement mundial, derivat de les tensions comercials entre la Xina i els EUA, alhora que es consoliden riscos més propers, com la retirada d'estímuls monetaris per part del BCE, que ja s'ha iniciat aquest mateix desembre, amb la suspensió del programa de compra de deute públic.
En suma, la certesa de l'escenari econòmic, on es preveu un menor dinamisme que es trasllada amb la mateixa intensitat al mercat laboral, a la desacceleració de la despesa de les famílies i en conseqüència a la facturació minorista, se suma el risc de les exportacions i del turisme, que ja ha marcat un perfil de menor creixement durant el 2018, si bé s'ha recuperat modestament el segon semestre de l'any.
Entre els riscos esmentats, el més preocupant i que no és un risc com a tal, sinó també una certesa, és la retirada d'estímuls del BCE, que més d'hora que tard hi ha analistes que anticipen pujades de tipus ja el 2019. Es traslladarà en un increment dels tipus d'interès dels mercats interbancaris. En aquest sentit, cal recordar que la virulència de l'anterior crisi econòmica va ser d'un abast molt més rellevant quan va mutar cap a crisi financera, on les limitacions a l'accés al crèdit van limitar de manera severa la despesa de les famílies, la inversió empresarial, i en nombrosos casos la viabilitat empresarial, condicionada a les necessitats de liquiditat d'aquestes.
Per tant, des de la meva opinió, malgrat que l'escenari econòmic anticipa una modesta desacceleració del PIB, aquesta desacceleració no inclou el risc (potencialment materialitzable) d'un empitjorament de les condicions dels mercats de finançament. La materialització d'aquest risc implicaria una reducció important de la renda disponible de les llars, derivat de l'actualització dels costos de finançament hipotecaris, i una exposició de risc de les empreses amb problemes de liquiditat.
Habitualment, els episodis de tensions financeres són més difícils de predir que les crisis o desacceleracions econòmiques, i els seus efectes són més virulents. Per poder estar més ben preparats per a una amenaça de tensions financeres, seria recomanable, des del punt de vista de les famílies, incrementar el seu estalvi, que els permeti atenuar un increment dels tipus d'interès, per tant, un increment del cost del deute.
Mentre que des del punt de vista empresarial és recomanable establir estratègies d'optimització de la rendibilitat empresarial, alhora que ser prudent amb el repartiment de dividends, prioritzant l'increment de reserves del balanç, per tal de tenir un major fons de maniobra, en cas de tensions de liquiditat en la tresoreria de l'empresa.
En suma, el 2019 s'anticipa com un any de consolidació en la sendera de moderació del creixement econòmic, que ja s'ha observat en determinats indicadors de curt termini, alhora que s'observa un increment dels riscos econòmics i financers, dels quals els primers tindrien un efecte progressiu en la sendera econòmica; els segons, especialment, tensions als mercats de finançament de l'àrea de l'euro, cosa que podria posicionar l'economia en un entorn de canvis bruscos en la sendera del PIB.
El curs polític també es presenta interessant a escala internacional, on els majors riscos es concentren en la gestió del Brexit, l'aprovació del pressupost públic de determinades economies perifèriques, com la italiana o la grega, i la capacitat del BCE d'anticipar el millor moment per a la retirada progressiva d'estímuls econòmics. Mentre que a escala nacional, la incertesa sobre l'aprovació dels pressupostos a escala estatal i/o autonòmica, i el conflicte territorial, són aspectes que poden distorsionar l'escenari econòmic a curt termini.
