La Borsa espanyola ha continuat mostrant durant aquest 2018 un relatiu desacoblament en les tendències de les cotitzacions i els nivells d'activitat, sent especialment visibles les dificultats per remuntar cap a llindars precrisi, segons es desprèn de l'informe anual elaborat per Borses i Mercats Espanyols (BME).
«No hi ha realment motius econòmics de fons que semblin justificar, no ja les diferències, sinó la seva persistència i magnitud», assenyala el document.
Aquesta «excessiva» diferència, que també s'observa en part entre els seus parells europeus i nord-americans, sembla acrescuda a Espanya per factors locals que previsiblement tendiran a desaparèixer, la qual cosa podria apuntar cap a unes millors expectatives de creixement en els pròxims anys.
Al mateix temps, el gruix del mercat d'accions espanyol està recolzat per un bon nombre d'empreses que juguen en el tauler global i, alliberades de certs biaixos d'inestabilitat interns, podrien absorbir els impactes econòmics positius amb un sobrepremi que acosti les cotitzacions a valors més concordes amb el veritable nivell i integració de l'economia i les finances espanyoles en el món.
De fet, sectors com el del comerç (-99,11%), materials de construcció (-96,11%), immobiliari (-91,04%), enginyeria (-72,66%), bancs (-71,32%), serveis financers (-69,05%), indústria química (-67,84%) o mitjans de comunicació (-67,22%) estan encara en un rang entre un 60% i un 100% per sota dels màxims vists el desembre de 2007.
Des d'abans de la crisi fins a finals de novembre d'aquest any, dels 35 sectors i subsectors en què es pot dividir l'índex general de la Borsa de Madrid, només 13 s'anoten creixement. Aquest índex, a més, encara està gairebé un 45% per sota del seu valor 11 anys després i 4 dels 6 grans sectors es col·loquen també en terreny negatiu.
La banca, una «pedra»
El que registra pitjor comportament és el corresponent al sector financer i immobiliari, que se situa un 69% per sota d'abans de la crisi, on s'integren els bancs (-71%). Segons BME, aquest és un dels elements principals que expliquen que la Borsa espanyola acumuli un major retard en la recuperació de les seves principals variables d'activitat, especialment les relacionades amb el valor de la negociació.
Malgrat la disminució de la grandària del sector bancari a tot el món i les fortes càrregues reguladores que se li han imposat, el seu pes per capitalització sobre el parquet es va mostrar fins i tot creixent des de 2007 a 2014 i només a partir d'aquí ha cedit alguna cosa fins a representar ara un 27% del total (sense estrangers).
El valor de mercat del sector financer i immobiliari ha recuperat 36.000 milions d'euros des de mínims de 2012, però encara està 82.000 milions d'euros per sota del què va aconseguir en el màxim precrisi el 2007.
Al llarg de 2018 l'evolució de les cotitzacions dels bancs, que ha estat sensiblement pitjor que la de la majoria de la resta de sectors, ha pesat negativament sobre l'evolució de l'Ibex 35 i els volums de negoci associats.
La incidència del petroli i l'energia
No obstant això, no ha estat exclusivament la banca l'element de major rellevància en l'evolució de les cotitzacions, sinó que també el sector petrolier i energètic ha tingut «gran incidència», si bé el seu pes en borsa ha baixat molt durant el període (26% inicial al 18% actual). Aquest sector ha recuperat prop de 41.000 milions d'euros de valor des de 2012 però encara val 86.000 milions menys que el 2007.
Entre tots dos sectors, el bancari i l'energètic, aconseguien un pes del 60% en la Borsa espanyola quan es va iniciar la crisi, mentre que avui tenen una representació del 45%.
