La taxa d'estalvi de les llars i institucions sense finalitats de lucre es va situar en el -1,2% de la seva renda disponible en el tercer trimestre de l'any, la més negativa en un tercer trimestre de tota la sèrie històrica, enfront del -0,7% del mateix trimestre de l'any anterior, segons ha informat aquest divendres l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

D'aquesta forma, la taxa d'estalvi de les llars retorna a terreny negatiu després d'haver-se situat en terreny positiu en el segon trimestre de l'any, en col·locar-se en el 12,5%.

Eliminant l'estacionalitat i l'efecte calendari, la taxa d'estalvi de les llars va pujar dues dècimes en el tercer trimestre, fins al 5,2%.

Les llars van augmentar la seva renda disponible bruta un 3,8% en el tercer trimestre, fins a 171.461 milions d'euros, però la seva despesa en consum es va situar per sobre d'aquesta quantitat, en 173.102 milions d'euros, un 4,4% més, de manera que el seu estalvi va ser negatiu. L'INE ho xifra en -2.023 milions d'euros, enfront dels -1.138 milions d'euros del tercer trimestre de 2017.

Les llars van dedicar fins a setembre 13.701 milions en inversions, un 16,7% més que en el mateix període de 2017. Al seu torn, la taxa d'inversió de les llars, eliminats els efectes estacionals i de calendari, se situa en el 6,1% de la seva renda disponible, una dècima superior a la del trimestre anterior.

D'aquesta forma, i una vegada tingut en compte el saldo de transferències de capital del sector, les llars van registrar una necessitat de finançament de 16.267 milions d'euros, enfront dels 13.532 milions estimats per al mateix trimestre de 2017.

Per altra part, el tercer trimestre, l'economia espanyola va registrar una capacitat de finançament de 3.427 milions d'euros, l'1,2% del PIB, per sota dels 7.403 milions d'euros del mateix període de 2017 (2,6% del PIB).

Segons l'INE, aquesta menor capacitat de finançament es deu a un menor saldo d'intercanvis exteriors de béns i serveis (7.734 milions enfront dels 11.905 milions del mateix període de 2017) que, juntament amb l'evolució de les rendes de transferències corrents, proporciona un saldo d'operacions corrents amb l'exterior inferior en 4.123 milions al del mateix trimestre de l'any anterior. Així mateix, el saldo de transferències de capital és de 698 milions, enfront de 551 milions d'un any abans.

Eliminant els efectes estacionals i de calendari, la capacitat de finançament de l'economia nacional es va situar en el 0,9% del PIB, quatre dècimes menys que en el trimestre anterior.

La renda nacional bruta va aconseguir entre gener i setembre els 295.928 milions d'euros, un 3,6% més que en el mateix trimestre de 2017, per un major excedent d'explotació de les unitats productives residents (+2%, fins als 123.931 milions d'euros) i una major remuneració percebuda pels assalariats (+4,7%, fins als 141.771 milions d'euros), entre altres factors.

La renda nacional disponible es va situar en el tercer trimestre en 292.465 milions d'euros, un 3,6% més que en igual període de 2017. En dades desestacionalitzades, la renda nacional bruta va avançar un 1,1% respecte al trimestre anterior, mentre que la renda nacional disponible va progressar un 0,9%.

Les administracions públiques

D'acord amb aquesta estadística, les Administracions Públiques van registrar en el tercer trimestre una capacitat de finançament de 7.335 milions d'euros, enfront dels 7.476 milions d'euros del tercer trimestre de 2017.

Aquest descens de la capacitat de finançament de les Administracions Públiques es va produir després de l'augment de la seva renda disponible en un 4,2%, fins als 65.049 milions d'euros, i l'increment de la seva despesa en consum en un 4,2%, fins als 51.851 milions d'euros.

Amb tot això, el sector va registrar un estalvi brut de 13.198 milions d'euros, enfront dels 12.644 milions del tercer trimestre de 2017.