L'expresident de Bankia Rodrigo Rato va assenyalar l'expresident del Govern espanyol Mariano Rajoy en assegurar que va ser ell el responsable final de la seva sortida de l'entitat el 7 de maig del 2012, moment en el qual va començar «la intervenció política».

Així ho va indicar durant la seva compareixença en la segona sessió del judici per la sortida a borsa de Bankia, que prossegueix amb les preguntes de la fiscal del Ministeri Públic Carmen Launa.

Rato, que compleix actualment una pena de quatre anys i mig a la presó de Soto de Real pel cas de les targetes «black», va apuntar també l'exministra d'Economia Elena Salgado per la sortida a borsa del banc, en assegurar que va ser qui en última instància va donar el vistiplau a l'operació a un preu amb un descompte «important».

De fet, davant la Secció Quarta de la Sala Penal, Rato va dir que tant el Banc d'Espanya com el mateix Govern central van instar el banc a sortir a borsa en un temps limitat de tan sols uns tres mesos, perquè, en cas contrari, Bankia seria nacionalitzada.

«No era només una estratègia mercantil, la idea era que sortíssim d'una vegada de la situació anòmala de les caixes en la qual no es té accés a capital. Jo compartia aquella estratègia, era vàlida i positiva», va subratllar el principal acusat del cas Bankia.

En aquest sentit, qui també va ser ex-director gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) va defensar reiteradament el preu de l'acció de Bankia en el moment del seu debut borsari, perquè, malgrat el descompte, confiava que el pla de negoci asseguraria futurs guanys.

Segons va indicar, BFA-Bankia tenia molts arguments a favor per dur a terme aquesta operació. «Era el banc més gran per actius, tenia més de 10 milions de clients, una gran preponderància a determinades regions i gran capacitat per retallar despeses», va declarar.

L'entitat havia establert prop de 600 i 800 milions d'euros en la retallada de despeses recurrents que s'assolirien de manera anual amb l'operació. «Les sinergies que es plantejaven en l'estratègia eren perfectament raonables», va precisar.

A més, per a Rato, el descompte en el preu de les accions no era un aspecte important per a la societat matriu (BFA), que mantenia la participació en el seu balanç com una inversió estable, no disposada per a la venda. «Calia fer una valoració a llarg termini», va sentenciar.

L'expresident de Bankia va negar que es plantegés la viabilitat futura del banc abans de la seva sortida a borsa per la deterioració que pogués produir el descompte en el preu de les accions. «Ningú no va pensar que s'hauria de fer després un ajustament, el més important en aquell moment era complir amb el pla de negoci», va reiterar.

Així mateix, va assenyalar que el consell d'administració pensava que el recorregut de l'acció anava a ser «favorable» una vegada s'estabilitzés el projecte. Les agències de ràting, fins i tot, atorgaven a Bankia el grau d'inversió. El preu al qual es va debutar va ser el fixat pel mercat.

Decisions polítiques

Bankia, que comptava amb un nivell de capital del 7%, va passar a tenir un nivell insuficient el febrer del 2011 pel reial decret llei que obligava a elevar-lo fins al 10%. Aquest nou requisit va arribar via Congrés dels Diputats i del Govern de l'Estat. Es tractava d'un canvi d'escenari que no responia a l'estratègia autònoma de l'entitat.