Fam zero i canvi climàtic en l'agricultura

En l'esdeveniment, centrat en l'Objectiu de Desenvolupament Sostenible 2 i aconseguir la Fam Zero, la directora general adjunta de la FAO va advertir sobre l'augment dels nivells mundials de fam, impulsat en gran mesura per l'impacte del canvi climàtic, els conflictes i la desacceleració econòmica, i va assenyalar que «la nostra tasca per acabar amb la fam serà encara més àrdua si l'escalfament arriba als dos graus centígrads». No obstant això, «aconseguir la Fam Zero encara és possible», va subratllar Maria Helena Semedo, afegint que per tenir èxit és essencial «definir accions transformadores que transformin els nostres sistemes alimentaris, de manera sostenible i equitativa per a tots». Potser havia d'haver afegit «i evitar el malbaratament d'aliments». Actualment es calcula que es malgasta al voltant d'un terç dels aliments produïts al món, fet que té com a conseqüència una petjada de carboni més gran que la que provoquen la majoria dels països. Els aliments rebutjats representen un enorme malbaratament de recursos, des de la terra i l'aigua que s'utilitzen per produir els aliments (agricultura i ramaderia), fins a l'energia utilitzada per a processar-los, transportar-los, preparar-los i cuinar-los. En la seva intervenció, Semedo va posar èmfasi igualment en la importància de conservar els ecosistemes per protegir el medi ambient i abordar els impactes del canvi climàtic, afirmant que «els nostres sòls, boscos i oceans són els nostres aliats per donar suport de manera eficaç a la mitigació del canvi climàtic i a l'adaptació de les comunitats més vulnerables», pel que va instar a una major inversió en la gestió integrada i sostenible dels recursos naturals.

L'ús de la terra: la baula perduda per fer front al canvi climàtic

La directora general adjunta de la FAO també va intervenir en l'esdeveniment paral·lel conjunt de l'ONU sobre l'ODS 15: «Vida a la terra» a la COP24 a principis de la mateixa setmana. Després d'assenyalar que actualment el sector de l'ús de la terra és responsable de gairebé una quarta part de les emissions globals dels Gasos d'Efecte Hivernacle (GEH), Semedo va subratllar que també té un gran potencial per emmagatzemar grans quantitats de carboni en sòls, boscos i aiguamolls.«Podem fer reduccions significatives en les emissions de gasos d'efecte hivernacle adoptant sistemes agrícoles integrats més intel·ligents, mitjançant la protecció i la gestió dels boscos i el canvi cap a enfocaments que utilitzen els recursos naturals de manera sostenible i eficient», va dir. La mateixa va afegir que «d'aquesta manera, el sector de l'ús de la terra pot passar de ser part del problema climàtic a convertir-se en part de la solució i aportar fins al 30 per cent de la mitigació del clima necessària per al 2030». Semedo també va destacar el paper vital de les associacions, les innovacions i la tecnologia per ampliar els esforços conjunts per gestionar millor els boscos i la terra, aspecte en el qual intervenen directament els agricultors i els forestals. Durant l'esdeveniment, la FAO i l'Administració Nacional d'Aeronàutica i de l'Espai dels Estats Units (NASA, per les seves sigles en anglès) van presentar una nova eina d'accés obert, el Collect Earth Online (CEO), que permet a qualsevol persona rastrejar l'ús de la terra i els canvis del paisatge arreu del món. CEO permetrà als països enfortir les capacitats de mesurament, monitoratge i presentació d'informes sobre els boscos i ús de la terra. A la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP24) a Katowice, la FAO, segons la seva manera d'entendre l'agricultura, ajuda als països a garantir que s'estableixin vincles entre l'adaptació al canvi climàtic, la mitigació, l'agricultura i la seguretat alimentària per millorar l'adopció de mesures per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.

Enfocament en l'agricultura i ramaderia climàticament intel·ligent

En un altre esdeveniment paral·lel al de la COP 24 per part de l'Aliança Mundial per a una Agricultura Climàticament Intel·ligent (GACSA, per les sigles en anglès) celebrat a principis de la mateixa setmana, la FAO va presentar una nova publicació que analitza deu històries d'èxit de tot el món que revelen com la gestió de les explotacions agrícoles, cultius, bestiar i aqüicultura pot satisfer les necessitats de seguretat alimentària, mentre s'aconsegueix l'adaptació al canvi climàtic i es contribueix a la mitigació de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. L'Agricultura Climàticament Intel·ligent (CSA, per les seves sigles en anglès) pretén transformar els sistemes agrícoles per garantir la seguretat alimentària i donar suport al desenvolupament rural en un context de canvi climàtic. L'objectiu de la publicació és oferir els millors exemples liderats per la FAO de com la CSA no és un enfocament de «talla única» que pugui aplicar-se universalment, sinó que involucra diferents elements integrats en contextos locals. El passat mes d'abril, la Comissió Europea donava resposta a la preocupació expressada pels ciutadans en una iniciativa ciutadana europea, amb una proposta per augmentar la transparència dels estudis científics en l'àmbit de la seguretat alimentària.