L'expresident de Bankia Rodrigo Rato va assegurar que la fusió de les set caixes que va donar origen al grup BFA-Bankia es va emprendre per petició del Banc d'Espanya, que va dictar les instruccions i «no va deixar gaires opcions», ja que la fusió era l'única manera de complir amb els requisits de capital.

Així ho va indicar durant la seva compareixença pel judici de la sortida a borsa de Bankia, que es va reprendre ahir a l'Audiència Nacional de San Fernando d'Henares (Madrid), en què va assenyalar que respondrà a les preguntes de la Fiscalia, el Fons de Reestructuració d'Ordenació Bancària (FROB) i el seu advocat.

Rato s'enfronta a una petició de la Fiscalia Anticorrupció de cinc anys de presó per delicte d'estafa a inversors i, en cas de ser condemnat, sumaria aquesta condemna a la que ja compleix a la presó de Soto del Real per apropiació indeguda en el cas de les «targetes black» de Caja Madrid.

L'expresident de Bankia va explicar durant la seva intervenció que el pla de negoci de Caja Madrid, entitat que llavors presidia, elaborat al març de 2010, no preveia la fusió amb cap entitat, sinó que es va decidir arran del Reial Decret Llei de maig de 2010, que va establir la creació de sistemes institucionals de protecció (SIP) per a les entitats que no complissin amb els requisits de capital necessaris establerts per l'Autoritat Bancària Europea (EBA).

Segons va indicar, Caja Madrid era a prop del límit pel que fa als requisits de capital i la legislació aprovada llavors exigia sotmetre a un procés de «fusió freda» amb altres caixes, ja que les caixes d'estalvis no tenien accions i Caja Madrid no havia emès quotes participatives (un instrument similar a les accions però sense drets de vot).

Així, Rato va defensar que la sortida a borsa de Bankia va ser una decisió legal i no empresarial, i que tant Banc d'Espanya com el Govern eren «totalment partidaris» que Bankia sortís a borsa el juliol de 2011 per complir amb les exigències de capital que es li requerien.

«Ni el sistema institucional de protecció (SIP) ni la sortida a borsa van ser decisions empresarials, van ser decisions legals aprovades en rang de llei pel supervisor. Nosaltres les executem professionalment», va argumentar qui va ser ministre d'Economia.