Com van les empreses espanyoles en el camí de la digitalització?

Al principi vam haver d'evangelitzar molt. La digitalització es confon molt amb un canvi tecnològic, es vincula a agafar processos que hi havia en aquell moment i passar-los a digital utilitzant alguna eina. Però per digitalitzar ha d'haver-hi una fase prèvia en què hi hagi un canvi cultural de la companyia acompanyat amb un canvi de mentalitat de les persones i una millor capacitació. Hi ha hagut una etapa en què no se sabia molt bé el que era la digitalització i s'han donat molts pals de cec. Ara es comença a entendre el que és, però des de fa relativament poc temps.

En quin moment es va produir aquest canvi de mentalitat?

Sol passar quan hi ha algun tipus de crisi, que són les que sacsegen realment una organització. Però canviar en època de crisi és el pitjor que et pot passar, bàsicament perquè no tens temps de provar i fallar, no tens temps d'innovar, has d'anar a sobreviure.

Per què aquesta resistència cultural al canvi?

Al final una empresa és un vehicle que neix per trobar un model de negoci i mantenir-se. Per això tota l'arquitectura que es crea al voltant el que busca és mantenir l'empresa activa i potser evolucionar, però de forma contínua i basada en petits canvis. No en un disruptiu. La pròpia companyia té uns anticossos que fan que quan la innovació arribi es rebutgi perquè va en contra de la pròpia evolució de l'organització. Les start-ups neixen en un context de total incertesa, per tant, això ja està incorporat a l'ADN. Mai estan còmodes en un lloc.

Falta formació entre els treballadors?

Al cent per cent. Cal formació en el que se sol anomenar «soft skills», aquelles que són transversals a qualsevol àrea o qualsevol lloc, i dins d'elles hi ha algunes que són bàsiques i constants, com tenir un aprenentatge i una innovació constant, així com tenir una gran capacitat d'adaptar-se al canvi. A més, quan s'introdueix una nova eina o un nou procés moltes vegades es necessita formar la gent en com utilitzar-lo. I dins de les grans empreses hi ha molt poca transparència, s'implanta alguna cosa i es diu que s'ha d'utilitzar. Però la gent també necessita un propòsit, que li diguin per què ha de utilitzar-lo.

Hi ha una bombolla de «start-ups» a Espanya?

Sí. La cultura de l'emprenedoria és quelcom molt interessant que no només té a veure amb el que és muntar una empresa, té a veure amb la proactivitat, les inquietuds i la filosofia que hi ha al voltant. El que passa és que s'ha potenciat la creació d'empreses perquè està de moda i perquè crea una mena de cercle virtuós. S'atreu l'interès de grans empreses o inversors, s'inverteixen diners i tornem-hi. No hi ha possibilitat que totes les start-ups triomfin, és impossible. Però la pròpia pedrera de gent que generen les start-ups són professionals molt interessants per incorporar en les àrees d'innovació de grans empreses. Ja tenen un aprenentatge molt transversal.

Falta connexió entre l'empresa i la Universitat?

A altres països és el món de l'empresa el que defineix els llocs o les habilitats més demandades i, per tant, hi ha un flux constant. A Espanya, la Universitat i l'empresa estan més separades. També és veritat que hi ha molts canvis i les persones que van ara a la Universitat acabaran treballant a llocs que encara no existeixen.

Arribarà un moment en què només treballaran els robots?

He estat molt ficat en projectes d'automatització o robotització i t'adones que això pot portar al que veiem a les sèries de televisió, que són futurs totalment distòpics, o arribar a un moment d'utopia en el qual els robots ens descarregaran de treballs poc desitjables per als éssers humans. Una cosa que no pot cobrir una màquina són els treballs relacionats amb l'empatia, com poden ser els lligats amb la infermeria. Això serà molt difícil que ho cobreixi una màquina. Aquest tipus de treballs es revaloritzaran i seran els que tinguin més demanda.

Tot i això, molta gent es quedarà a l'atur.

Per la pròpia mentalitat a curt termini es donarà una robotització massiva que farà que molta gent es quedi a l'atur. I això es pot visualitzar i influir en aquest futur prenent mesures per recapacitar o recol·locar molta gent. Això no ho pots fer quan el tens de cara i ja no tens temps per reaccionar, es necessita una visió més holística.

Hi havia qui proposava que els robots cotitzessin.

Bill Gates proposava que si un robot substitueix el treball de cent persones, que hagi de cotitzar com si fossin cent persones per contribuir a la societat. Hi ha un futur totalment utòpic en el qual hi ha una línia base massiva de robots que fan totes les tasques i que creen riquesa per a la resta de la població. Això donaria la possibilitat de generar un salari base universal.

Quin límit té la intel·ligència artificial?

No té límit. Hi ha la intel·ligència artificial «narrow» (estreta), que és la que tenim ara i que és la que fem servir quan fem una pregunta a Siri o a Google Assistant. A poc a poc s'ha anat ampliant a una amb memòria, que és la que utilitzen els cotxes autònoms, per exemple, quan tenen un altre vehicle al seu costat. Han de recordar que hi és per evitar un accident. Però és una memòria que té un factor temporal molt petitó. Al següent salt no s'ha arribat encara i seria la intel·ligència general, en la qual la màquina seria capaç de respondre a qualsevol cosa. L'últim salt, que ja és una cosa molt futurista, seria que la màquina tingués autoconsciència.