Un any i quatre mesos després de l'entrada en vigor de la Llei de Renda Garantida de Ciutadania (RGC), una prestació econòmica adreçada a persones i famílies sense recursos o que no en tenen prou per cobrir les necessitats bàsiques, col·lectius ciutadans, socials i professionals coincideixen a criticar-ne la insuficiència, l'existència de denegacions injustes i l'incompliment de condicions fixades per la mateixa normativa.

Ara mateix, la comissió promotora de la renda garantida -que manté el nom de quan impulsava una iniciativa legislativa popular- té oberta una recollida de signatures per reclamar la intervenció del Síndic de Greuges de Catalunya. El seu portaveu, Diosdado Toledano, va explicar que «el principal problema és que l'administració incompleix sistemàticament el termini de la llei», mentre que «el segon -va afegir- són les denegacions injustes».

D'altra banda, el representant de la comissió va remarcar que les entitats del tercer sector tampoc estan satisfetes amb la implantació de l'RGC, especialment perquè s'ha incomplert el compromís que «no dependria de la disponibilitat pressupostària». Un altre motiu de crítica per al seu grup és la desactualització de dades de la Generalitat, que encara són del setembre. Toledano va explicar que, a mitjans desembre del 2018, el seu col·lectiu va presentar dos recursos al Departament de Treball, Afers socials i Famílies per no facilitar la informació que li van demanar a l'agost i fa pocs dies van acordar recórrer a la Comissió de Garanties prevista a la Llei de Transparència, que denuncien que s'incompleix.

El Col·legi de Treball Social de Catalunya també alerta de problemes en l'execució de la llei, per a la qual la coordinadora de la seva Comissió de Serveis Socials Bàsics, Mercè Civit, va reclamar celeritat en la tramitació d'«un reglament que ja hauria d'estar fet i que podria donar sortida a situacions que ara es deneguen». A finals de setembre, la comissió de govern de l'RGC, a la qual pertany Civit, va arribar a un principi d'acord sobre el contingut del reglament, que -com el Departament va informar- «permetrà la incorporació de nous col·lectius».

El Col·legi de Treball Social afirma que «la llei deixa coses obertes» que el reglament solucionaria, segons va explicar Civit. Ella mateixa va lamentar que «hi ha gent que té contractes i és pobra, però la llei diu explícitament que qui treballa no té dret a rebre la renda»; un fet que va subratllar perquè «estem en un país amb salaris molt baixos», però «és el que va pactar el Parlament». Entre altres casos, la treballadora social va destacar que també «hi ha un problema de legislació amb la Seguretat Social», ja que persones amb pensions o prestacions molt baixes no poden cobrar l'RGC perquè «són incompatibles».

Expectatives incomplertes

Tot i això, Civit va valorar que s'han fet canvis dins d'un «procés de millora molt lent», en el qual va dir que «potser s'ha reduït el termini d'espera o s'han revisat algunes denegacions, però l'important seria el reglament» -va insistir. A banda d'això, el Col·legi de Treball Social de Catalunya considera necessari «un estudi d'impacte rigorós» que permeti aprofundir i valorar els problemes de la llei. Una normativa que, segons Civit, «no ha complert les expectatives, i se'n van donar de més altes del que permet la mateixa llei».

Tant aquest col·legi professional com la comissió promotora de la Renda Garantida de Ciutadania remarquen que els problemes afecten d'igual manera a Girona que a la resta de Catalunya.