19 de gener de 2019
19.01.2019
Diari de Girona

Continuïtat, pac i mesures a curt termini

19.01.2019 | 01:34
Continuïtat, pac i mesures a curt termini

El balanç de l'agricultura espanyola de l'any 2018 és positiu tenint en compte que hi ha hagut un relleu al Ministeri. La política agrària del 2018 ha estat marcada pel relleu inesperat al capdavant d'Agricultura d' Isabel García Tejerina per Luis Planas com una conseqüència del canvi en el Govern: la sortida d'una ministra que feia bona feina i tenia en marxa una agenda dissenyada per dur a terme fins al final de la legislatura, per l'arribada d'un ministre coneixedor del sector però sense saber quin serà el temps en el càrrec del departament, davant la incertesa dels pactes que sustenten l'Executiu i els interrogants al cap del president sobre la convocatòria o no d'eleccions. Com a conseqüència, es podria dir que la política agrària del nou responsable, al marge de les declaracions d'intencions sobre el relleu generacional, la lluita contra el despoblament rural, la digitalització del mitjà o el suport a la dona, en realitat s'ha de limitar a actuacions a curt termini i mesures d'imatge necessàries, però sense entrar en altres grans qüestions com les polítiques de rec, ordenació de sectors o tot el que comporta aplicar en el futur la nova reforma de la Política Agrària Comuna (PAC). Al marge d'aquest increment de la renda del 3,4% fins als 30.000 milions d'euros el 2018, fet que suposa una xifra rècord, cinc mesos no són temps suficient per fer un balanç sobre l'activitat d'un departament com el d'Agricultura. No obstant això, hi ha algunes dades i signes suficients per valorar les actuacions del responsable d'Atocha, al marge de les grans declaracions que sonen a vells compromisos d'altres mandataris en el passat, tenint present que, amb seguretat, se seguiran sentint en el futur a altres ministres. En primer lloc, cal destacar la decisió del nou responsable, amb tots els interrogants sobre la durada de la legislatura, de mantenir pràcticament a gairebé tot l'equip anterior del PP, el que no ha suposat cap tall dels treballs en marxa sense la necessitat que ningú s'hagués de posar al dia, excepte el nou cap de Gabinet, que encara segueix en això. Luis Planas va optar per la professionalització del gabinet on, en uns o altres llocs, segueixen els mateixos des de l'etapa d' Arias Cañete.

La nova reforma de la Política Agrària Comuna, en principi, havia d'entrar en vigor a partir del 2020. No obstant això, en aquest moment ja es dona per fet que s'ajornarà probablement fins a dos anys a causa dels retards de la seva discussió, així com pels calendaris electorals i els relleus possibles en la Comissió. En els últims mesos, la PAC ha constituït el principal eix de les actuacions del departament, no exemptes ja dels primers enfrontaments entre el Ministeri i diverses comunitats. D'acord amb un calendari de debats que s'han estès durant els mesos de novembre i desembre amb tots els interlocutors socials i les autonomies, s'han analitzat totes les qüestions referides als diferents reglaments com, per exemple, l'organització comuna de mercats, que seria el «primer pilar» o el desenvolupament rural, que correspondria al «segon pilar». Així mateix, s'ha debatut sobre l'agricultor genuí com a destinatari prioritari de les ajudes, i fonamentalment, el futur Pla Estratègic on es contempli l'aplicació integral de la nova reforma i on la posició de l'Executiu no admet dubtes en la defensa d'un sol Pla Estatal, contemplant en el mateix les situacions concretes de cada territori.

En aquest sentit, Agricultura mantenia i sosté que aquest és el moment per defensar units a Brussel·les una PAC forta amb recursos i no per entrar ja a debatre sobre modificacions profundes sobre la seva aplicació a Espanya, com el sistema de convergència eliminant les actuals diferències d'ajudes o l'eliminació de drets de pagament històrics individuals, com es proposa des de diverses comunitats com Castella-La Manxa, la Rioja o Aragó. Em sembla que Planas entén que no té sentit obrir ara un debat sobre aquests punts per a una reforma que s'aplicarà el 2022 i que el mateix només implicarà, sense necessitat, enfrontaments entre territoris o polítics en temps preelectorals. En qualsevol cas, és una qüestió que caldrà afrontar per ajustar els pagaments i no només perquè els mateixos tinguin la perspectiva de donar suport a l'agricultor genuí, sinó per evitar situacions sense cap justificació com ara que algú pugui seguir percebent subvencions per una producció que avui no realitza apostant per un altre producte que un altre agricultor conrea sense cap ajut, o que drets sense terra i terres sense drets es caminin barallant on han sorgit els derechostenientes que es beneficien de milers de petits propietaris amb les seves propietats sense títols. Al costat de la PAC, és just reconèixer que Agricultura es va mullar en aquest exercici pel que fa a la disponibilitat de fons per a la sostenibilitat de l'assegurança agrària, davant l'augment que hi va haver en el nombre de pòlisses, en els quilos i en el capital assegurat. Enfront dels 211 milions d'euros aportats a cada exercici en els últims anys pel Ministeri, en aquest pla la xifra es va incrementar inicialment en 77 milions als quals s'han sumat altres 20 milions fins als 308,10 que evités noves pujades de les primes. Per la seva banda, les regions es mantenen reticents a elevar les seves aportacions, situades en un total de 70 milions. Al costat d'aquestes qüestions, en l'activitat del departament cal destacar mesures sense un cost pressupostari que estaven pendents i que eren demandades pel sector i la societat, exigències d'origen en l'etiquetatge de la llet i de la mel. No s'atreveix a demanar una Indicació Geogràfica Protegida (IGP) per protegir l'ibèric davant del món. El reial decret llei sobre venda a pèrdues ha estat una decisió important tot i que s'ha quedat molt curta. L'Estat aposta per donar més espai al Consell Assessor Agrari, però tampoc entra en el debat sobre representativitat en què la Unió d'Unions ha llançat la batalla per al seu reconeixement oficial com una Oferta Pública d'Adquisició (OPA) més. Ha semblat oportú fer aquest comentari, malgrat pugui donar la sensació que a Catalunya no ens ha afectat. Cosa que no és certa, ens afecta i molt.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit