L'augment del salari mínim que el Govern espanyol va aprovar el 21 de desembre és, ara mateix, un problema per a les entitats que gestionen Centres Especials de Treball (CETs), empreses que contracten persones amb discapacitat, ja que aquest gener han de pagar nòmines més altes sense disposar de més diners.
El sector celebra la puja de 735,90 a 900 euros mensuals, però alerta que no tots els centres podran assumir la diferència si l'administració no incrementa, també, la subvenció que per llei cobreix la meitat del sou d'aquests treballadors. Això pot fer perillar llocs de feina i la supervivència d'uns centres que ja solen patir dificultats de finançament.
La Federació de centres especials de treball de Catalunya (Fecetc) especifica que el nou Salari Mínim Interprofessional (SMI) suposa un augment salarial del 22,29% i apunta que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat va demanar al Govern de l'Estat -qui abona la subvenció- «mesures» per evitar «una bona notícia» no acabi posant en risc els CETs.
El president de la Fecetc, Josep Roset, demana «aclarir qui assumeix aquest marge» i assegura que per als centres «és inviable si les administracions públiques no es corresponsabilitzen i ajuden a sufragar la diferència econòmica. Necessitem que l'administració s'afanyi». La urgència de la situació ha portat la federació a convocar una assemblea extraordinària per al 24 de gener.
Altres federacions com Dincat, que agrupa 300 organitzacions dedicades a persones amb discapacitat intel·lectual, també fan pública la preocupació «per pèrdua de llocs de treball» i reclamen un «suport a curt termini i un model de treball protegit».
La Fecetc es reunirà dimarts amb el secretari general de Treball, Afers Socials i Famílies, Josep Ginesta, i amb el director general d'Economia Social, Josep Vidal, per intentar trobar una solució, ja que la Generalitat té les competències transferides i gestiona les aportacions de l'Estat. «Aplaudim la puja del salari», insisteix Roset; però, tal com s'ha fet, «moltes persones amb discapacitat i una qualificació professional baixa poden quedar-se sense feina».
Problemes de finançament greus
Resoldre el pagament de l'SMI s'afegeix als «problemes de finançament greus» que, com recorda ell mateix, ja afecten molts d'aquests centres de treball, sobretot pel retard en el pagament dels ajuts. Tot i així, reconeix que aquesta demora s'ha corregit considerablement respecte fa uns anys, ja que fa uns dies van cobrar les subvencions que faltaven del 2018.
El president de Mifas, amb diversos centres especials de treball a les comarques de Girona, coicincideix amb el de la Fecetc. Albert Carbonell subratlla que «com a representants de persones amb discapacitat física veiem fantàstica la puja, perquè com més apoderament econòmic més inclusió social», però critica que a mitjan gener «ningú ha parlat ni de les aportacions de l'Estat ni de la Generalitat».
El responsable de Mifas explica que els CETs d'aquesta associació ja paguen la majoria dels treballadors per sobre del salari mínim, «perquè intentem igualar el mercat i optar a feines com més qualificades millor»; però aclareix que «la mesura ens perjudica igualment perquè estem cobrant menys que altres col·lectius». Carbonell es refereix a què la Generalitat va canviar el percentatge de la subvenció per treballador al tipus i al grau de discapacitat, de manera que no sempre arriba al 50%. «És absurd posar discapacitats de primera i de segona», denuncia.
