26 de gener de 2019
26.01.2019
Diari de Girona

El teletreball desafia el model patriarcal d'organització a les empreses

Permet a les empleades reclamar un espai que els facilita ser mares i desenvolupar la seva carrera

26.01.2019 | 00:44
El teletreball desafia el model patriarcal d'organització a les empreses

L'estudi Resistance in Teleworking, Tactics and Subjectivity in Female Teleworkers estableix que el teletreball permet a les empleades reclamar un espai propi que els facilita el dret a ser mares i a desenvolupar plenament la seva carrera professional. Els autors d'aquesta recerca constaten que les teletreballadores despleguen així una sèrie de «microresistències» a un model d'organització social i laboral que consideren «patriarcal». «És la manera que tenen de subvertir i començar a desmuntar les dinàmiques masculines», com ara haver de fer llargues jornades a l'empresa, quelcom que els impedeix el desenvolupament d'un model de maternitat «just i sostenible», així com una vida plena al marge de l'àmbit laboral, explica l'autora i professora de la UOC Ana Gálvez.

L'estudi, realitzat conjuntament per Ana Gálvez i els professors Francisco Tirado i José M. Manuel Alcaraz, ha desvelat una «crítica feroç al model masculí imperant en les organitzacions i al paper que el patriarcat els ha atribuït com a responsables principals de l'àmbit domesticofamiliar», constaten les teletreballadores que han participat en la recerca.

L'estudi, guardonat amb el Best Critical Paper Award en l'Annual Meeting of the Academy of Management 2018, ha analitzat 72 dones amb càrregues familiars que s'han acollit al teletreball lliurement. Es va desenvolupar en tres fases: la primera, el 2008; la segona, el 2011, i la tercera, el 2015, que es perllonga fins a l'actualitat.

En tot cas, treballar des de casa pot ser tot un risc que porti les dones a fer un pas enrere en la seva conquesta d'igualtat. «Correm el risc que les TIC es converteixin en un mecanisme més de reproducció de la diferenciació tradicional entre els rols de gènere i, per tant, d'aprofundiment en la divisòria que separa homes i dones en la qüestió de la conciliació», alerta Gálvez.

Eva Rimbau, professora de recursos humans de la UOC, confirma la possibilitat que l'ús de pràctiques de treball flexibles perjudiqui el progrés professional. «Això passa, sobretot, quan els supervisors atribueixen l'ús del treball flexible a l'interès de l'empleat o de l'empleada per acomodar la seva vida personal i professional. En canvi, si el supervisor pensa que l'empleat fa servir el treball flexible per a millorar la seva productivitat, llavors no hi ha efectes negatius sobre la carrera», afegeix l'experta. «És probable que, ateses les creences que prevalen a la nostra societat, els supervisors tendeixin a pensar que les dones fan servir el teletreball per a conciliar i que els homes el fan servir per a ser més productius, la qual cosa generaria menys recomanacions dels supervisors perquè s'augmenti el salari i es millori la posició professional de les teletreballadores».

L'estudi també revela que una correcta integració laboral del teletreball aconsegueix un equilibri més bo entre la vida familiar, laboral i personal i, en conseqüència, un increment de la qualitat de vida del treballador i una productivitat laboral més gran. «Perquè el teletreball funcioni i es pugui implantar eficientment a les organitzacions cal una cultura organitzacional», va explicar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook