La superfície visada d'habitatges nous a Girona està un 44% per sota de 1993. El Col·legi d'Arquitectes de Catalunya va avisar ahir en un informe anual que hi ha un creixement molt moderat i que la rehabilitació comença a tenir un comportament negatiu.

El president de la Demarcació de Girona del COAC, Marc Riera, afirma que «la superfície visada a la Demarcació de Girona aquest any 2018 suposa un creixement d'un 49% respecte a l'any 2017, consolidant les dades mostrades al mes de juliol de l'any passat. Aquest increment té com a principal motiu el visat de projectes de gran envergadura (superiors a 10.000 m²) que sumen 296.167 m² dels 863.632 visats en total. Seguim, doncs, amb un creixement centrat en pocs projectes de grans dimensions, perquè sense considerar aquests expedients, el visat a Girona es manté amb un creixement molt moderat». A la província de Girona l'augment es concentra en sis projectes grans principalment dels sectors sanitari i hoteler.

Pel que fa als habitatges visats, el president de la Demarcació de Girona del COAC, Marc Riera, exposa que «a Girona cal destacar que aquest 2018 se n'han visat un 47% més, que en xifres absolutes representen 1.758 habitatges». Finalment, sobre les dades de rehabilitació, el president explica que «les dades anuals comparades amb l'any anterior podríem dir que són preocupants, perquè ens ensenyen un creixement negatiu de l'1,5%. Si tenim en compte que el parc edificat està cada cop més envellit i que requereix una actualització urgent, caldria una estratègia generalitzada pel que fa a la renovació urbana».

Les dades de visats són, per tant, un indicador de l'obra nova de tota mena i dels grans projectes de rehabilitació que es començaran a executar a Catalunya entre aquest any i el que ve.

L'informe remarca que l'edificació va créixer un 15% a Catalunya l'any passat, però va caure un 20% a la ciutat de Barcelona, segons dades del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, que alerta que la rehabilitació va baixar un 3% i descendeix per primera vegada des de 2014. Les dades gironines, malgrat que tampoc són per tirar coets, tenen un punt d'optimisme.

L'any passat es va tancar amb un total de 4,5 milions de metres quadrats visats a Catalunya, fet que suposa un 15% més que el 2017, mentre que la ciutat de Barcelona va presentar un balanç de 532.950 metres quadrats, fet que suposa un 20% de descens en la comparativa interanual, un retrocés que s'explica perquè els grans projectes, és a dir, els que sumen més de 10.000 metres quadrats, han caigut un 54%.

Si del total de superfície visada s'analitzen únicament els habitatges de nova creació visats, es desprèn que el 2018 es van projectar 14.515 habitatges nous a Catalunya, un 29% més que el 2017, si bé a la capital catalana aquest indicador va baixar un 2,3%, fins als 2.035 habitatges.

Dels 14.515 habitatges nous planificats, un total de 13.122 corresponen a obra nova i les 1.393 restants, a reformes o rehabilitacions.

Alentiment de les llicències

El COAC va comentar que la falta de personal està alentint la concessió de llicències a Barcelona, tal com passa en altres municipis catalans i de la resta d'Espanya, i que quan un promotor o una família volen invertir, «desitgen anar de pressa». «Els diners no volen dificultats», va afegir la degana Assumpció Puig, que va recordar que és el segon any consecutiu que Barcelona registra un descens en la superfície visada.

Per contra, a la resta de la província de Barcelona la superfície visada va créixer un 15% el 2018 gràcies a la tirada dels grans projectes, que van augmentar un 38%.

Respecte a la província de Tarragona, va tancar l'any amb un creixement d'un 26% de la superfície visada, un 7% en el cas de les Terres de l'Ebre, mentre que a Lleida va augmentar en un 24%.

Malgrat que l'edificació segueix augmentant, els arquitectes alerten que el sector encara està lluny de normalitzar la seva activitat, ja que la superfície visada el 2018 amb prou feines és un 44% de la realitzada el 1993.

I en matèria de rehabilitació la situació ha empitjorat, ja que amb prou feines el 27% dels projectes corresponen a aquesta activitat, amb la qual cosa la despesa en rehabilitació està en els 700 euros per habitant, la meitat que a Europa, al·leguen els arquitectes catalans.