La consellera del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) de la Generalitat, Teresa Jordà, i el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Pesca del Govern de les Illes Balears, Vicenç Vidal, han acordat obrir vies de treball per defensar els interessos conjunts en matèria agrícola i pesquera davant les reformes previstes de la Política Agrària Comuna (PAC) i en el model de gestió de la pesca d'arrossegament. Els dos consellers es van reunir aquesta setmana a la seu del Departament d'Agricultura, a Barcelona, en una trobada bilateral en la qual, per part del Departament d'Agricultura, també hi va assistir el secretari general del departament, David Mascort; el director general de Desenvolupament Rural, Oriol Anson; el director general de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela; i el director general del cos d'Agents Rurals, Marc Costa.

La consellera Jordà va avançar que els dos governs han posat en marxa un grup de treball «per definir aquells punts en comú que ens ajudaran a donar resposta als nostres agricultors, ramaders i pescadors». Jordà va remarcar la importància d'aquest «eix mediterrani» que fa valdre «tot el que ens uneix», tot insistint que «junts podem arribar més lluny». La consellera també va destacar el model de governança que impulsa el departament, que està basat en la cogestió. Un model que, segons un comunicat emès per Agricultura, està essent guardonat i reconegut en el sector de la pesca i que ha estat premiat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO, per les seves sigles en anglès). En aquest mateix sentit es va manifestar el conseller Vicenç Vidal: «Hem de defensar les nostres diferències davant Europa. No poden tractar totes les regions per igual perquè l'agricultura no és igual. Aquest fet s'ha de recollir en la Política Agrària Comuna». El mateix va destacar que «aquest eix mediterrani és un eix real i és un eix polític. Hem d'utilitzar aquesta força per defensar els interessos dels nostres agricultors, ramaders i pescadors. És importantíssim que les Illes Balears, Catalunya, el País Valencià, que tenim aquesta mar que ens uneix, transmetem aquestes idees polítiques a l'Estat».

Temes principals de la trobada

La Generalitat i el conjunt del sector agrari català van acordar el mes passat una posició comuna respecte a la futura reforma de la PAC prevista per al període 2021-2027, en la qual es reclama la regionalització dels fons i que els plans estratègics s'estableixin territorialment amb l'objectiu de poder fer una gestió més eficient dels ajuts. La trobada de dilluns s'emmarca en la ronda de reunions que està fent la consellera Jordà per sumar aliats en defensa d'una reforma de la PAC adaptada a les particularitats de cada territori. El 10 de gener passat, la consellera es va reunir amb la consellera d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural de la Generalitat Valenciana, Elena Cebrián. Així mateix, Jordà té previst reunir-se a finals d'aquest mes amb la consellera de Desenvolupament Econòmic i Infraestructures del Govern Basc, Arantza Tapia.

En matèria de política pesquera, els governs català i balear han treballat estretament sobre aquesta matèria els darrers anys i han aconseguit influir de manera important en les propostes actuals. Aquesta col·laboració s'estrenyerà encara més aquest any, en què es decidiran els detalls del nou model, que probablement entrarà en vigor el 2020. A més, es van acordar accions de col·laboració en aspectes com el control de la flota o la protecció de la posidònia, entre altres. A la reunió també es va parlar de sanitat vegetal. Concretament es van posar sobre la taula les espècies resistents al bacteri Xulella fastidiosa que afecta oliveres i altres plantes, i la problemàtica que suposa la retirada aquest 2019 per part de la Comissió Europea de productes fitosanitaris per lluitar contra la plaga d'escarabat morrut que afecta les palmeres i que s'estén per tot l'arc mediterrani.