Començarem amb dues notícies positives:

- La nostra Taxa d'Activitat Emprenedora (TEA), que mesura les iniciatives amb menys de tres anys i mig al mercat, ha superat per primera vegada en vuit anys el llindar del 6%, acostant-se a xifres anteriors a la crisi (el 2007 era un 7,6%). Ha augmentat un punt respecte el 2017, passant del 5,2% al 6,2%.

- Els nostres emprenedors estan per sobre d'economies com l'alemanya (5,3%), la francesa (3,9%) o la italiana (4,3%).

I ara, dues notícies negatives:

- Tot i que aquestes dades són positives, estem gairebé dos punts per sota de la mitjana europea del 8,1%.

- Un estudi publicat per Educa 2020 i la Fundació Axa posava de manifest una realitat molt preocupant per a la nostra economia. Fins al 25,2% dels universitaris volen tenir una ocupació pública, davant del 22,6% que prefereix treballar en una multinacional i el 18,8% que somia amb muntar el seu propi negoci.

Quins són els motius?

1) Alt cost per emprendre: la quota d'autònom mensual en comparació amb altres països de la Unió Europea no és precisament econòmica. Espanya és el país que pitjor es posiciona de tot el nostre entorn a la UE per obrir un nou negoci. Per davant es troben països com Macedònia, Letònia o Geòrgia, segons l'índex elaborat pel Banc Mundial Doing Business.

2) Burocràcia: per crear una empresa es pot arribar a trigar diverses setmanes quan per donar-se d'alta a l'atur es necessita un dia. És possible, depenent de l'activitat, que s'hagi d'anar a Hisenda, al Registre Mercantil, a la Tresoreria General de la Seguretat Social, a la notaria, etc.

3) Fluxos de caixa negatius per devolució d'IVA: tant autònoms com empreses han de fer una devolució d'IVA (en cas que hi hagi un saldo positiu d'ingressos i costos d'IVA) fins i tot si gran part de les factures no s'han cobrat encara.

4) Por al fracàs: la principal diferència entre la cultura empresarial espanyola i l'americana resideix en l'actitud davant del fracàs. A Espanya, aquest temor ens paralitza, s'associa a la pèrdua d'oportunitats, ho veiem des d'un punt de vista tràgic. És una ombra al currículum que no és fàcil d'evadir. Als Estats Units, l'error s'associa a l'obertura de noves oportunitats, es considera un motiu per generar canvis i innovar. A més, pot suposar fins i tot un avantatge al teu historial professional!

5) Por a l'esforç: per ser emprenedor, cal sacrificar-se molt, ja que els fruits potser no arriben el primer any, ni el segon. Cal comptar amb una bossa de diners per aguantar, treballant i buscant el retorn econòmic. Els treballadors per compte d'altri, els assalariats, treballen una mitjana de 36,5 hores setmanals. Mentrestant, els treballadors per compte propi ho fan fins a 45,1 hores, segons dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA).

6) Falta de formació i promoció de l'emprenedor: hi ha molta formació a universitats per crear futurs executius, però hi ha poca oferta a l'educació de futurs emprenedors. Això provoca que el 80% (vuit de cada 10) de les start-ups fracassin el primer any de creació. De les dues que havien aconseguit sobreviure, una d'elles (el 50%) haurà desaparegut durant l'any següent.

A tots els emprenedors que llegiu això, només vull desitjar-vos molta sort, ànims en la vostra incitativa i tot el meu respecte i admiració, perquè us ho mereixeu! «Quan tot sembli anar en contra teva, recorda que l'avió s'enlaira contra el vent» ( Henry Ford).