En l'implacable drama polític del Brexit, el tancament d'una petita fàbrica de coixinets 152 quilòmetres a l'oest de Londres a penes es va registrar més enllà de la comunitat local. La pèrdua de la planta de Stonehouse costarà 185 ocupacions, a penes uns pocs dels milers que algunes companyies diuen que perillen arran del trastorn de sortir de la Unió Europea. L'anunci de desembre tampoc es va veure acompanyat per la revolada política del tipus que va envoltar la recent decisió del fabricant d'actuacions japonès Nissan Motor d'abandonar els plans de construir un model al Regne Unit. No obstant això, en donar per finalitzada la fabricació en la planta el 2021, el propietari suec SKF AB va posar en evidència un perillós corrent subterrani en l'economia britànica que existeix independentment del que ocorri amb el divorci de la UE: la productivitat nacional. I la incertesa entorn del Brexit ha generat cautela en les empreses a l'hora d'invertir en l'automatització, que podria contribuir a impulsar-la.

Polítics, executius i alts funcionaris del banc central són conscients del problema des de fa temps, però aquest ara s'ha tornat més urgent. Les empreses estan buscant un futur fora del mercat comú europeu mentre la primera ministra, Theresa May, intenta que el Parlament aprovi el seu Brexit i enfronten una alternativa difícil: modernitzar-se o morir. No és que el país no s'estigui esforçant, sinó més aviat que no ho fa amb suficient intel·ligència.

En mitjana, els treballadors francesos van treballar un 10 per cent d'hores menys el 2017, però van produir més. Això agreuja una situació per si mateixa feble entre els seus semblants. De fet, SKF va dir que tancarà Stonehouse i traslladarà la producció a plantes a Itàlia i França, on la companyia «pot aprofitar millor maquinàries i tecnologies de fabricació més modernes».

Les dades recopilades per la Federació Internacional de Robòtica, un grup industrial que defensa el desplegament d'equips d'automatització per a la indústria manufacturera, demostren que el Regne Unit està quedant endarrerit. Conforme un mesurament anomenat densitat robòtica -la quantitat de màquines automatitzades per cada 10.000 empleats- el país se situa en el lloc 22 a escala mundial, en coincidència exacta amb la mitjana. Alemanya se situa tercer, la qual cosa posa en relleu la magnitud del desafiament que enfronten les ambicions dels defensors del Brexit de millorar la situació global del Regne Unit.

El perjudici causat per aquest dèficit es veu en el registre de productivitat del Regne Unit, va dir Ram Ramamoorthy, professor adjunt a l'Edinburgh Center for Robotics. «Si el Regne Unit vol ser competitiu amb els seus semblants que inverteixen en tecnologia moderna, nosaltres també hem de fer-ho», va dir. «No estem en un punt de no retorn, però canviar les coses requeriria un esforç sostingut i això no succeirà de la nit al dia».

Gran Bretanya registra bona part del creixement més feble de la productivitat per hora treballada en el Grup de Set nacions. Entre 2010 i 2015, es va mantenir pràcticament pla en un 0,2 per cent anual, molt per sota de la seva mitjana prolongada de 2,4 per cent des de 1970 fins a 2007 i per darrere del corresponent a França i Alemanya. Això resulta particularment problemàtic en tant que la firma consultora McKinsey estima que un 90 per cent del creixement econòmic futur haurà de provenir de millores en la productivitat només per poder mantenir el ritme de les taxes de creixement històriques.