El dia de Sant Valentí va ser trist per a Airbus: va anunciar que deixa de fabricar el seu avió més gran, l'A380. L'empresa aeronàutica europea, amb èxits tecnològics notables, deixarà de fabricar la seva insígnia el 2021 perquè, diuen, no hi ha suficients comandes. Aquest gran avió de passatgers es va presentar el 2005 i va tenir bastant èxit: un èxit industrial... però un fracàs comercial. Si el 2015 se'n van fabricar 27, el 2018 només van ser 12: això ha obligat a un pla de final de producció. Contrasta amb el seu gran rival americà, el ja clàssic Boeing 747 «Jumbo», que va començar a fabricar-se el 1969. I ara, just quan compleix 50 anys, es continua fabricant en la seva última versió.

El primer Boeing 747-100 va enlairar-se de Seattle en el seu primer vol oficial el 9 de febrer de 1969, era llavors l'avió de passatgers més gran del món i se'l va batejar com a «Jumbo Jet». Han passat des de llavors 50 anys.

El desenvolupament de la família d'avions Boeing 747 va començar a mitjans dels anys 60, quan Boeing, com a resposta a les creixents necessitats de l'aviació, va dissenyar una cabina de passatgers més ampla de l'habitual. Quatre anys de planificació i de desenvolupament, en els quals també van participar els enginyers de Lufthansa, i el primer 747-100, construït a partir d'uns sis milions de peces, va veure la llum.

El 26 d'abril de 1970, l'aerolínia Lufthansa estrenava el «Yankee Alpha», com es deia dins de la companyia germana, en la ruta Frankfurt-Nova York, amb el número de producció número dotze. Va ser la primera aerolínia europea i la segona aerolínia després de Pan American World Airways (Pan Am) a sumar-lo a la seva flota.

Fins al dia d'avui, la «gepa» del Boeing 747, que alberga la cabina i el pis superior, continua sent la característica distintiva del Jumbo en comparació amb tots els altres tipus d'avions. La silueta del Boeing 747 continua sent una icona d'estil per a molts entusiastes de l'aviació.

Només la cua del Boeing 747, amb capacitat per a 365 passatgers en Lufthansa, tenia una altura d'aproximadament 19 metres, sent més alta que un edifici de cinc pisos. La seva nova motorització també va propiciar millores enfront de les prestacions del Boeing 707, que anteriorment s'havia utilitzat en vols de llarga distància en el trànsit aeri intercontinental, però només podia acomodar uns 150 passatgers.

Abans d'incorporar el seu primer «Jumbo», Lufthansa va haver d'adaptar les seves operacions per fer front a les dimensions de l'aeronau (ponts d'embarcament, tractors especials, carretons elevadors i camions cisterna es van desenvolupar en l'aeroport de Frankfurt, inclòs un hangar per a avions de 27.000 metres quadrats amb espai per a fins a sis avions).

Lufthansa va incorporar els seus models successors (el 747-200 i el 747-400). De fet va ser la primera aerolínia del món a rebre el primer «net» del «Jumbo», el Boeing 747-8, el 2 de maig de 2012 amb capacitat per a 364 passatgers (en tres configuracions de cabina).

Quan Lufthansa va donar a conèixer la seva nova marca corporativa, fa aproximadament un any, un Boeing 747-8 va ser el primer avió que la va mostrar en el seu buc, igual que el primer avió 747 fa 50 anys, també se'n diu «Yankee Alpha».