23 de febrer de 2019
23.02.2019
Diari de Girona

El cap és un algorisme

23.02.2019 | 01:29
El cap és un algorisme

Espanya, 2025. El 52% de les hores de treball són realitzades per les màquines, i els humans han estat desplaçats de tasques físiques i repetitives. Les grans empreses han intensificat la subcontractació de serveis i moltes han retallat plantilla fixa respecte a la que tenia en 2018. El treball a distància, sense presència en l'empresa i amb horaris «flexibles» (disponibilitat gairebé total segons les necessitats de la companyia), és una pràctica cada vegada més comuna. Centenars de milers de treballadors han perdut els seus llocs de treball analògics, però han enlairat en un número major ocupacions pròpies de la digitalització i de la Quarta Revolució Industrial.

«El meu cosí era administratiu i s'ha fet community manager (expert en màrqueting de xarxes socials)», declara en una publicació digital –el paper i els quioscos agonitzen– una dona que està fent un curs per convertir-se en especialista en comerç electrònic, una altra de les professions en auge. Triomfen també els analistes de dades i els desenvolupadors de programari, els gerents d'innovació i, com en qualsevol època, els qui tenen habilitats per vendre.

El gènere del descrit fins aquí té contorns difusos. Per a alguns estarà pròxim a la utopia (algun món de Yupi) i per a uns altres, a l'oposat (alguna distopia de l'estil Un món feliç). És una representació lliure i a escala nacional de les conclusions de The future of jobs 2018, prospectiva realitzada per experts del Fòrum Econòmic Mundial sobre les mutacions que es registraran en l'ocupació dels països desenvolupats a pocs anys vista amb el canvi tecnològic. «El món travessa una revolució laboral que portarà un canvi sísmic en la forma en què les persones treballen juntament amb màquines i algorismes», es diu. I s'afegeixen números que en aparença permeten desdramatitzar sobre les conseqüències de l'avanç els robots: d'aquí a 2022, es crearan en les 20 economies més desenvolupades 133 milions d'ocupacions, gairebé el doble dels quals «seran desplaçats» (75 milions).

El càlcul està basat en una enquesta entre els directors de recursos humans i els principals executius estratègics d'empreses pertanyents als citats països i a dotze sectors. Àdhuc sent positiu el saldo esperat entre creació i destrucció d'ocupació –a partir d'una extrapolació de resultats una miqueta acrobàtica–, altres respostes són inquietants: el 50% preveu reduir plantilla enfront del 38% que espera augmentar-la; la meitat de les empreses declara que només planeja recualificar als empleats que exerceixen posats claus, i a penes un terç està pensant a donar formació als treballadors amb més risc de ser desplaçats pel canvi tecnològic.

Els números del Fòrum Econòmic ens diuen que l'economia 4.0 (intel·ligència artificial, robotització, digitalització...) porta oportunitats i riscos, i també canvis en les relacions laborals que requeriran regles noves perquè la modernització dels negocis no es passi per damunt de les persones. Inclosos els caps de recursos humans que van opinar per al Fòrum Econòmic Mundial, que també poden arribar a ser prescindibles. Perquè ja existeixen algorismes capaços de mesurar el rendiment de gairebé qualsevol treballador i, arribat el cas, d'acomiadar-lo.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook