02 de març de 2019
02.03.2019
Diari de Girona

Consideracions davant la sembra del blat de moro

02.03.2019 | 01:25
Consideracions davant la sembra del blat de moro

Estem a punt de començar la sembra dels cultius de primavera i estiu, especialment el blat de moro, i em sembla molt convenient tenir en compte alguns aspectes, especialment sobre la fertilització. I és que a vegades no hi ha una planificació prèvia de la fertilització per part dels productors, moltes vegades hi ha una rutina o una adaptació econòmica. El blat de moro és un dels principals cultius extensius de regadiu al nostre país. En l'anterior campanya, es van cultivar prop de 310.000 hectàrees (ha) de regadiu, que suposen el 33% del total de la superfície conreada en aquestes condicions, segons dades del MAPA del 2017.

La selecció de varietats altament productives, així com la millora de l'eficiència dels sistemes de reg, són alguns dels avenços derivats de la intensificació de l'agricultura que han permès al cultiu del blat de moro consolidar-se com un dels cultius més rendibles per a l'agricultor, degut fonamentalment a la seva elevada productivitat. Tot i la disminució en el preu de venda dels últims anys, els productors han seguit apostant per aquest cultiu d'estiu, mantenint la seva rendibilitat a través de la reducció d'entrades, principalment tasques de preparació del terreny i de l'adob. Les experiències i recomanacions per a l'ajustament de les dosis fertilitzants del blat de moro han estat àmpliament descrites, sempre enfocades a la racionalització dels recursos i sobretot a la constant lluita contra la contaminació de les aigües superficials i subterrànies per nitrats d'origen agrari.

Aquest problema ha tingut una gran importància en els últims anys amb legislacions nacionals i autonòmiques que restringeixen l'ús de fertilitzants en bastantes àrees. Més recentment s'han relacionat els excessos de la fertilització nitrogenada amb majors emissions de gasos d'efecte hivernacle, com l'òxid nitrós i les emissions d'amoníac, especialment en el cas de fems líquids com els purins de porcí. Una de les preguntes que ens hem de fer és sobre quin tipus de sòl es fa el cultiu. El blat de moro és un cultiu que es desenvolupa en un ampli ventall de sòls, gestionats de formes molt diferents, i emmarcats en condicions climàtiques diferents. Les propietats físiques, químiques i biològiques del sòl estan relacionades amb si aquestes condicionaran el desenvolupament del cultiu implantat. Independentment que les aportacions nutricionals estiguin ben calculades, les característiques del sòl poden influir en la correcta assimilació dels nutrients. La descripció química dels sòls i de l'aigua de reg és cada vegada més habitual i la informació que aporten permet ajustar les dosis fertilitzants a les recomanacions més convenients. Llevat que s'hagi observat algun problema de possible manca de micronutrients, és fonamental conèixer el contingut de nitrats, fòsfor i potassi, si bé el fòsfor i el potassi no cal determinar-los tots els anys. Cada contingut de matèria orgànica es pot mesurar en diversos anys. Tant el contingut de nitrogen mineral (N), en forma de nítric, com el de fòsfor (P) o de potassi (K) solen venir donats en les anàlisis en mg/kg de sòl. Coneixent la profunditat del mostreig i tenint en compte una densitat mitjana aparent d'1,3 tonelades per metre cúbic (t/m3) de sòl, es pot calcular el contingut d'N disponible per al cultiu en el moment de la sembra, o en el moment de l'adobament de cobertura i calcular la dosi fertilitzant per restitució. El coneixement del nitrogen mineral al sòl previ a la sembra (N residual) ajuda a obtenir bones produccions de blat de moro reduint els costos de fertilització, ja que, amb aquesta informació, les aplicacions d'N en fons poden evitar-se o reduir-se, segons va apuntar Martínez de la Costa el 2015. L'elecció del tipus d'adob condicionarà la rapidesa amb la qual els nutrients estaran disponibles per al cultiu. En general, els formulats de síntesi química ofereixen una ràpida disponibilitat de nutrients, però també s'augmenta el risc de rentatge i es pot perdre profunditat si s'apliquen en dosis altes. En la majoria dels casos, les aportacions de fertilitzant es realitzen amb adobadores. En aquest sentit, és fonamental regular de forma adequada la màquina per aportar la dosi desitjada. Un mal ajustament de l'adobadora «tiraria per terra» tota la feina prèvia de càlcul precís de la dosi a aplicar. Aquest error es magnifica quan les dosis a aplicar són molt baixes, situació en la qual una bona adobadora marca la diferència. L'assimilació dels nutrients per part de la planta augmenta el ritme des de la sembra fins a la floració, moment en què es produeixen les màximes extraccions (des de 15 dies abans fins a 15 dies després), és per això que les aplicacions del nitrogen fraccionat en cobertora són més efectives i permeten a la planta prendre-ho en els moments clau, evitant la seva pèrdua per lixiviació. La fertilització amb adobs orgànics és interessant en moltes zones amb excedents ramaders, ja que, a més de fomentar el seu reciclatge, ajuden a millorar l'estructura del sòl, la seva fertilitat i augmenten el potencial productiu de la parcel·la, va puntualitzar Domingo el 2014. Un altre aspecte important és el maneig del reg. L'aplicació del nitrogen en cobertora amb el sistema de reg és una de les tècniques més efectives, si es realitza una correcta gestió del mateix. En funció de les característiques del sòl, i d'acord amb les necessitats hídriques del blat de moro en cada moment, es poden estimar amb precisió les dosis i postures de reg més adequades per a cada sector. Finalment, cal preguntar si es coneixen les eines disponibles per ajustar les dosis fertilitzants.

A més de les anàlisis de sòl, hi ha estratègies per a l'ajustament de les dosis fertilitzants, com ara la utilització de mesuradors senzills de l'índex de verdor, que pot relacionar-se amb el contingut de nitrogen en fulla, o l'anàlisi de nitrats a la base de la tija de les plantes de blat de moro, que pot servir per avaluar si el cultiu ha estat sobrefertilitzat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook