02 de març de 2019
02.03.2019
Diari de Girona

La importància de desaprendre

02.03.2019 | 01:25
La importància de desaprendre

La frase «els analfabets del segle XXI no seran aquells que no sàpiguen llegir ni escriure sinó aquells que no saben desaprendre», d' Alvin Toffler, és perfecta per obrir aquest article. Quantes vegades has escoltat la frase «això sempre s'ha fet així»?

La feina que tu realitzes, les tasques en les quals destaques, allò que fas millor que ningú, et dona confiança i protecció però al mateix temps és la teva principal limitació davant un procés de canvi. Desaprendre no és el contrari d'aprendre. Consisteix a replantejar-te el que fins aquest moment s'ha considerat immutable. Suposa qüestionar de forma crítica el que hem après. Potser hi ha conceptes que cal oblidar o renovar aquells que s'han quedat obsolets. Això és trencar amb els automatismes heretats i assimilar noves competències.

Desaprendre i tornar a aprendre és cultivar la cultura de l'esforç. És assumir que som éssers amb capacitat per replantejar-nos el que ens ensenyen i per aplicar la innovació en la nostra formació i en el nostre treball diari.

Hi ha canvis a nivell mundial que ens afectaran a tots:

- La digitalització transformarà el comerç, el turisme, la premsa, la música, la banca, la indústria i l'administració.

- La robotització provocarà l'eliminació de llocs de treball actuals i la creació de nous.

- La intel·ligència artificial canviarà la realitat laboral, automatitzant les tasques més repetitives, eliminant la possibilitat d'errors.

Així doncs, caldrà canviar els nostres hàbits per adaptar-nos als canvis que ja són aquí i que, ens agradi o no, continuaran produint-se a un ritme vertiginós. Hi ha estudis que indiquen que el 65% dels nens que avui comencen Primària treballaran en feines que encara no existeixen. Hi ha professions que no existien fa deu anys i es demanden cada vegada més: desenvolupadors d'aplicacions, gestors de xarxes socials, enginyers d'equips electrònics autònoms, especialistes en seguretat, professors en línia, etc.

També han aparegut nous models d'empreses, com exemple per compartir casa (Airbnb), noves formes de moure passatgers (Cabify) o els repartidors a domicili a voluntat (Glovo), que en els anys 2000 eren impensables.

De fet, si ampliem l'anàlisi:

- La companyia fotogràfica més valuosa del món no ven càmeres ni revela fotos (Instagram).

- L'empresa de taxis més gran del món no posseeix ni un sol vehicle (Uber).

- L'organització internacional d'allotjament amb més llits no té cap hotel (Airbnb).

- El venedor mundial que més diners mou no té inventari (Alibaba).

- La xarxa televisiva que més ha crescut no funciona ni amb cable ni amb TDT (Netflix).

- El mitjà de comunicació més potent del món no crea contingut (Facebook).

Si no som capaços de tornar a aprendre i adaptar-nos als nous temps, estarem perdent oportunitats. Perquè recorda, res és per sempre.

Per últim, us deixo una frase tan certa com graciosa: «La forma més ràpida de convertir-se en un gos vell és deixar d'aprendre trucs nous» ( John Rooney).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit