Pot ser càndid, un sindicalista?

La prova és que jo m'ho dic. Una de les qualitats d'un sindicalista, no tant com ser càndid, és ser honest i ser conseqüent amb la seva paraula i el seu compromís amb els treballadors.

No sé si ser càndid és bo, per negociar amb els empresaris.

En aquest cas, el que no s'ha de ser és ingenu.

Aquest matí he fet el cafè al bar de sempre i quan he dit que el venia a entrevistar, la reacció ha sigut unànime: «bah, aquests sindicalistes són uns vividors, no foten ni cop».

L'activitat sindical té una importància transcendental per millorar la vida de molta gent. Els treballadors la coneixen i la valoren, i tanmateix per a altres persones som uns desconeguts. Rectifico: més que desconeguts, som mal coneguts. La feina dels sindicalistes de base és molt sacrificada, sovint es troben entre l'espasa de l'empresari i la paret de la incomprensió dels seus companys. El paper dels sindicats és com l'aire que respirem, només ens adonem de la seva importància quan falta.

Potser no ho han sabut comunicar bé?

Sens dubte que hi tenim responsabilitat, no haurem projectat bé algunes facetes de la nostra feina. Però hi ha qüestions fora de tot dubte: ens dediquem a defensar el treball i els drets dels treballadors. Abans als diaris hi havia la secció «Economia i laboral», ara és només Economia. I a diaris nous que s'han apuntat al carro progressista, la secció on apareixen les notícies sindicals es diu... Mercados. O Dinero! Vull dir que hi ha hagut una onada informativa que ha pretès fer invisibles les organitzacions sindicals.

Està bé que un sindicat s'acosti tant al Govern com vostès en temps del PSOE

Sempre hem intentat, i en part hem aconseguit, influir en els governs. La UGT ha pactat amb governs de dreta, de centre i d'esquerres, i pràcticament a tots els hem convocat vaga general. Si per la via de la negociació i no de la confrontació podem aconseguir o preservar drets, ho fem. I crec que ho hem fet bé. Quan les coses s'han torçat, hem convocat vaga general.

De què es penedeix, del seu pas pel sindicalisme?

Hi ha tantes coses de les quals em considero satisfet, que em costa recordar situacions que m'hagin provocat algun ressentiment o amargor. Em va provocar no amargor, però sí preocupació, per exemple, les dificultats que tenim per connectar amb els joves.

Els joves no són com els d'abans.

La visió de la vida dels mil·lenials és diferent de la de nosaltres quan érem joves. Quan jo tenia vint anys, el que més m'interessava era tenir un treball. En canvi, preguntes als mil·lenials i diuen: vull ser lliure, vull tenir experiències úniques, vull disfrutar de la vida, i només en quart lloc diuen «vull tenir una feina que m'agradi». Hem de buscar acostar-nos als joves sabent que la mentalitat ha canviat.

Per quin costat perillen avui els drets dels treballadors?

Perillen per terra, mar i aire. Per això, el paper de les organitzacions sindicals i dels treballadors és fonamental per a la democràcia. Avui, qualsevol demòcrata, més enllà de la seva ideologia ha de pensar que el treball i els drets laborals són pilars de la convivència democràtica. Per tant, l'amenaça contra els drets dels treballadors és una amenaça contra la democràcia.

Parlant de drets dels treballadors: el procés ha servit de cortina de fum per retallar-los?

El que està provocant el procés és que no es parli d'aquests temes. Però a més està provocant un efecte arrossegament a la resta d'Espanya, com es veurà en les eleccions vinents. Les dretes i els independentistes es retroalimenten, fan que el debat sigui sobre això i no sobre la pobresa, les desigualtats, les noves formes de treball... El debat sobre les banderes està tapant els problemes de les persones. En aquests anys de procés no només no s'ha avançat sinó que s'han deteriorat els drets laborals a Catalunya.

Relaciona aquest retrocés amb el procés?

Crec que hi ha una interrelació, sí. Perquè el procés està generant falses expectatives. Fa poc el senyor Torra deia «quan siguem independents es resoldran els problemes de la sanitat, de l'educació, de les pensions...». Al meu entendre això és una excusa, perquè s'està declarant impotent per resoldre aquests temes en les condicions actuals. I a més, genera falses expectatives, perquè això no és així, ho dic categòricament.

Estem oblidant, per tant, els problemes reals de la gent?

Avui passejava pel preciós Barri Vell de Girona. He vist en un balcó una pancarta contra aquest greu problema dels pisos turístics. Una. I n'hi ha 15 o 20 d'independentistes. Aquí es veu que de cara a la campanya de les municipals, el problema real que pateixen els ciutadans, estarà ocult perquè el taparà l'altre debat.

No ha faltat una mica de contundència per part dels sindicats majoritaris a Catalunya, i parlar com ho està fent vostè ara?

Tinc un afecte sincer a la UGT de Catalunya, però crec que hi ha un moment, el 6 i el 7 de setembre, es va produir un abans i un després. La democràcia i els procediments democràtics són la mateixa cosa, i quan es violen simultàniament l'Estatut i la Constitució, ja no es pot mantenir una situació d'equidistància. Jo estic amb la legalitat. I crec que tot plegat ha servit com excusa al Govern català per postergar la solució dels greus problemes que tenen els treballadors.

No s'escapoleixi: va faltar contundència dels sindicats?

Deixem-ho en què hi ha un moment que s'haurien d'haver pres unes altres decisions (riu).

Per què no van donar suport a la vaga del 21-F a Catalunya?

Perquè aquesta vaga no tenia cap contingut laboral. Hi ha qui pensa que la vaga és una festa. No, no. En la vaga es demana als treballadors un sacrifici, com és renunciar al salari. I se l'hi demana perquè pot aconseguir alguna cosa que el compensi . En el cas del 21-F això no existia. Almenys va servir per posar de manifest que sense UGT i CCOO, una iniciativa així no va enlloc.