El trànsit d'alguna de les nou autopistes «rescatades» i gestionades pel Ministeri de Foment seguia registrant descensos a finals del passat mes de gener tot i la rebaixa mitjana del peatge del 30% que s'aplica a les vies des del dia 15 d'aquell mes. Les radials R-3 Madrid-Arganda i R-5 Madrid-Navalcarnero van tancar el primer mes de l'any amb caigudes de trànsit de l'1,37% i l'1,96%, segons dades oficials del Ministeri de Foment.

A la resta d'aquestes vies es van produir augments que oscil·len entre el de l'1,71% que va registrar la M-12 Eix Aeroport, la que uneix Madrid amb Barajas, i el de l'11,95% de la Circumval·lació d'Alacant.

No obstant això, les dades de trànsit de gener només registren l'eventual efecte de la baixada del peatge a la segona quinzena del mes, donat que va començar a aplicar-se el 15 de gener, quan també aquestes van passar a ser gratuïtes a la nit, entre les dotze i les sis.

Quant a la resta d'autopistes, a la R-2 Madrid-Guadalajara, el nombre d'usuaris va créixer un 7,09% al gener, i en la R-4 Madrid-Ocaña, un 5,97%. El trànsit va augmentar un 4,8% a la Cartagena-Vera, i es va disparar un 10,69% a la AP-36 Ocaña-La Roda.

Destaca el fet que l'AP-41 Madrid-Toledo, l'única d'aquestes vies en què encara no s'apliquen aquestes rebaixes, atès que acaba de ser rescatada per Foment, és la segona d'aquestes autopistes en què més va créixer el trànsit al gener, un 11,7%. No obstant això, es manté com la que menys nombre d'usuaris té de tot l'estat, amb 1.182 cotxes al dia.NOVA EMPRESA NACIONAL D'AUTOPISTES.

Els primers efectes de la rebaixa del peatge es registren en tant el Govern ha confirmat que aquestes infraestructures segueixin sent propietat de l'Estat a través de Seittsa, que es confirma així com la nova empresa nacional d'autopistes.

Així ho ha resolt el Departament que dirigeix José Luis Ábalos a costa del que decideixi el nou equip que designi el Govern que sorgeixi de les pròximes eleccions.

"Mentre l'anterior Executiu va decidir tornar a posar les autopistes en mans d'empreses privades, sense executar obres de reparació rellevants, l'actual Govern ha decidit que les infraestructures siguin de titularitat pública i que els ingressos que proporcionen siguin destinats a la conservació i la reparació de les mateixes ", va indicar Foment en un comunicat.

Així, el Ministeri ha tret a concurs el contracte de manteniment per als propers tres anys, prorrogables a cinc, per 126 milions d'euros i en breu començarà a començar les obres per recuperar el dèficit conservació que presenten, estimat en 320 milions d'euros.