La Generalitat vol limitar el preu dels lloguers a Catalunya i estendre la durada dels contractes dels tres anys actuals a un termini d'entre sis i deu, a través d'una modificació del llibre sisè del Codi Civil català.
La consellera de Justícia, Ester Capella, va anunciar ahir en roda de premsa el pla en el qual treballa el seu Departament i que podria entrar en vigor a final d'any, un cop rebi l'aval del Parlament.
«No pot ser que els veïns es vegin obligats a abandonar casa seva» perquè «reben moltíssimes pressions dirigides des de fons d'inversió que compren blocs sencers de pisos per convertir-los en habitatges de luxe o destinar-los al turisme», va assenyalar Capella.
El projecte de llei preveu limitacions en el preu dels arrendaments a Catalunya, que han crescut en mitjana un 29% els últims cinc anys fins a arribar a una mitjana de 698 euros i superar així els preus previs a la crisi del 2008, segons dades de l'Incasòl, organisme lligat a la Generalitat.
Això no obstant, Capella no va precisar quantitats, ja que seran els departaments de Territori i Sostenibilitat i d'Economia els que especifiquin «de quina forma s'articula» la limitació dels preus.
De moment, la titular de Justícia va avançar que una opció serà a través de la regulació dels índexs de preus o bé dotant els ajuntaments d'autonomia perquè siguin aquests els qui estableixin un límit al valor dels lloguers al seu municipi.
Un altre dels punts principals de la norma fa referència a la durada mínima dels contractes, que el Govern vol allargar dels tres anys actuals a un període d'entre sis i deu anys.
Encara que tampoc no ha especificat detalls sobre els criteris que es tindran en compte per definir el termini d'extensió, sí ha assegurat que els contractes de lloguer de particulars tindran una durada inferior als arrendaments subscrits per societats mercantils.
En cas de concretar-se, la nova llei inclourà també un paquet de mesures perquè el lloguer d'immobles es dugui a terme amb «millors garanties», tant per als arrendataris com per als propietaris. «Volem igualtat de condicions per evitar els litigis que provoquen desigualtats a l'hora de contractar», va asseverar Capella, qui va recordar, no obstant això, que la Generalitat no té competències «sobre la llei d'enjudiciament civil», de la qual depenen els desnonaments i les execucions hipotecàries.
La modificació del Codi Civil català també persegueix «evitar abusos com l'augment desproporcionat del cost del lloguer» al cap de tres anys d'haver-lo signat, cosa que, segons l'opinió de la consellera, contribueix a l'expulsió del veïnat i a l'ús no residencial dels immobles.
«És molt important treballar contra els abusos, contra l'augment desproporcionat dels lloguers i contra l'expulsió de les veïnes i veïns dels barris de les ciutats i pobles del nostre país», va reiterar Capella. Va afegir que «l'estabilització» del mercat ha de servir per «reduir la diferència entre l'increment accelerat del preu del lloguer i l'estancament dels salaris».
El Departament de Justícia lliurarà al Govern el mes que ve la memòria preliminar d'aquesta llei, que volen presentar al Parlament a final d'any, per la qual cosa, en cas de rebre l'aprovació, podria entrar en vigor abans que acabi el 2019. Paral·lelament, el Consell de Ministres va aprovar divendres passat un nou reial decret llei d'habitatge que allarga fins als cinc anys l'extensió mínima dels lloguers però no inclou cap mesura per fixar els preus.
