L'empitjorament «substancial» de l'evolució de l'economia de la zona euro ha forçat el Banc Central Europeu (BCE) a desempolsar les seves megasubhastes de liquiditat a llarg termini (TLTRO-III) i a ampliar «almenys fins al març del 2021» la «barra lliure de liquiditat» de la institució, que ha retallat les seves previsions de creixement per al 2019 i 2020, segons va anunciar el president de l'entitat, Mario Draghi, qui abandonarà el càrrec el proper 31 d'octubre sense haver arribat a pujar els tipus d'interès si es compleix el full de ruta establert des de Frankfurt.

En un to més pessimista de l'habitual i de l'esperat pel consens del mercat, el banquer italià ha explicat que el Consell de Govern ha decidit «per unanimitat» perllongar «almenys fins al final del 2019» la primera pujada dels tipus d'interès, i reconèixer que diversos membres de l'òrgan rector del BCE es van mostrar partidaris d'ajornar aquest augment almenys fins al març del 2020, mentre d'altres van expressar preocupació pels riscos vinculats a mantenir el preu dels diners «massa baix per massa temps».

Com a justificació de les noves mesures d'estímul anunciades, Draghi ha reconegut que les noves previsions del BCE suposen una rebaixa «substancial» de les expectatives de creixement en comparació amb les publicades el passat mes de desembre, i ha reconegut que la sensible desacceleració de la zona euro en la darrera part del 2018 sembla que s'allargarà a l'any 2019. D'aquesta manera, el BCE preveu que el PIB de l'eurozona creixerà aquest any un 1,1%, dècimes menys de l'anticipat anteriorment, mentre que el 2020 el creixement serà de l'1,6%, una dècima per sota de la previsió del passat mes de desembre.

Quant a l'evolució de l'economia de l'eurozona el 2021, el BCE ha mantingut el seu pronòstic de creixement de l'1,5%.

«La persistència d'incerteses relacionades amb factors geopolítics, l'amenaça del proteccionisme i les vulnerabilitats en mercats emergents semblen deixar empremta en la confiança econòmica», va declarar el banquer italià.

En aquest sentit, Draghi va assenyalar que, a més d'aquests factors externs, la desacceleració de l'economia de l'eurozona reflecteix també elements de caràcter intern, incloent casos de «sectors específics a països específics», en referència a les dificultats del sector automotriu a Alemanya, així com les dificultats de l'economia italiana, que va entrar en recessió en el darrer trimestre del 2018.

D'altra banda, el BCE també ha revisat a la baixa els seus pronòstics d'inflació per a l'eurozona, i ha retallat en quatre desenes la seva previsió d'inflació per el 2019, fins a l'1,2%, mentre que l'any que ve la pujada de preus s'espera de l'1,5%, dues desenes menys de l'anticipat el desembre.

De cara al 2021, l'expectativa d'inflació del BCE també ha estat revisada a la baixa, fins a l'1,6% des de l'anterior 1,8%.

«En qualsevol cas, el Consell de Govern segueix preparat per ajustar tots els seus instruments, de la manera més apropiada, per garantir que la inflació segueixi avançant cap al repte del Consell de Govern de manera sostinguda», va afegir Draghi.

El Consell de Govern del BCE va decidir aquest dijous mantenir el tipus d'interès de referència per a les seves operacions de refinançament en el 0%, mentre que la taxa de la facilitat de dipòsit continuarà en el -0,40% i la de la facilitat de préstec en el 0,25%.