El passat 10 de febrer va ser el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, un dia que ens recorda la dura lluita de les dones per obtenir major participació i reconeixement en el seu paper com a científiques. Coincidint que estem celebrant el Dia Internacional de la Dona, em sembla oportú de fer un reconeixement. Succeeix que en general, les nenes a l'escola consideren als seus companys de classe més intel·ligents que elles. Això es deu, en part, a la gran quantitat d'informació sobre homes científics que han fet història en els llibres de text, deixant de banda els èxits de dones. En aquest sentit, moltes nenes en edat d'estudiar perden progressivament l'interès per les branques científiques i encaminen el seu futur acadèmic per les branques Socials i Humanitats. Tant és així que la bretxa en la ciència comença a l'escola i continua en el desenvolupament professional. Hi ha dones que no tenen vocació científica, però moltes no volen estudiar ciències per falta de confiança en si mateixes. Tenint en compte aquest fet, el Museu de Ciències de la Universitat de Navarra ha impulsat el projecte «La dona a la ciència» amb l'objectiu de dotar a la societat i en concret, a les nenes que vulguin seguir una carrera científica, de referents femenins. Es tracta d'una sèrie d'animació que narra, a través de petits vídeos i en un to divulgatiu, la biografia de científiques rellevants en el seu camp però que resulten desconegudes per al públic general.
Aquest és el cas d'A lice Catherine Evans, la primera dona que va presidir la Societat Americana de Microbiologia (ASM) el 1928 i que va ser, per les seves troballes científiques, tot un exemple en la seva especialitat. Evans va aconseguir descobrir la relació que hi ha entre la gestió del bestiar boví a les granges dels Estats Units i l'alt percentatge d'avortaments i morts dels caps de bestiar, així com de la baixa producció de llet a causa de la presència del bacteri Brucella abortus, segons informa el Museu. Evans, a més, va desenvolupar protocols per a la pasteurització de la llet i va protagonitzar una campanya per donar-los a conèixer. Gràcies a aquests protocols, a les granges americanes van baixar ostensiblement els casos de brucel·losi i es va multiplicar la seva producció de llet. Finalment, va obtenir el Doctor Honoris Causa pel Wilson College de Pennsilvània i per la Universitat de Wisconsin, convertint-se en exemple i model per a molts microbiòlegs.
Un altre cas és la passió de Guadalupe Ortiz de Landázuri per la química. «Volem descobrir les seves fórmules per resoldre alguns problemes del nostre temps: l'equilibri vital, el nucli atòmic de la nostra vida, la flexibilitat, la personalitat oxigenant», deia Ortiz de Landázuri, dona que estimava la seva professió. Al llarg de la seva vida, l'entusiasme per la seva professió no va decaure, encara que durant alguns períodes no va poder dedicar-s'hi o va haver de fer-la compatible amb altres tasques. En els últims anys, però, va obtenir el doctorat en Química i la plaça com a professora en un institut prestigiós de Madrid, a més de fer classe en altres centres d'investigació. Ara l'Església ens proposa a Guadalupe com a model de santedat, perquè el seu exemple pot ajudar els cristians d'avui dia a conèixer com és Déu, i a voler identificar-se amb ell fins a viure per sempre al seu costat al Cel. Aprofitant aquesta passió de Guadalupe per la química, «volem descobrir les seves fórmules per resoldre alguns problemes del nostre temps: la inquietud i la por, la manca de temps, l'estrès, l'egoisme, la tristesa».
Un altre cas és el que es va produir fa uns anys a Mèxic amb Esperanza Huerta, que recollint mostres de cucs de diferents sistemes agrícoles, va conèixer a una productora de plàtan que, a més, comptava amb un terreny de fruiters diversificat. «Per què?», va preguntar a l'hortolana. La resposta va ser senzilla: «Perquè els meus fills i filles no només mengen plàtans, necessiten altres fruites i verdures». Aquesta anècdota va ser determinant per a Huerta, investigadora de la Universitat de Wageningen (Països Baixos), que considera indispensable la visió que les dones aporten a l'agricultura. Anys després, Huerta treballa dins del projecte de diversificació de cultius Diverfarming, finançat per la Comissió Europea, on desenvolupa la investigació directament amb les comunitats camperoles a Wageningen. Huerta treballa amb 68 dones amb perfils d'investigadores, tècniques i agricultores que conformen el 47% de l'equip de Diverfarming. Servir de pont i involucrar agricultors i agricultores en l'adopció de la diversificació de cultius com a solució als problemes d'erosió i pèrdua de rendiment dels cultius que pateix la regió usant com a eines el maneig dels diferents llenguatges i el coneixement de les tradicions de tots dos camps és el dia a dia de les seves tasques de coordinació.
Després de formar part de més de 25 projectes nacionals i internacionals, per Alessandra Trinxera «el contacte directe amb els agricultors, que sovint són la font d'inspiració per a innovació científica» segueix essent una de les facetes més importants de la seva feina en l'agricultura, sector per al qual considera que la dona juga un «paper essencial a causa de la seva habilitat pel que fa a innovació, creativitat i sensibilitat cap a problemàtiques socials».
La paritat dins el nucli del projecte Diverfarming es converteix així en exemple i impuls dins el sector. Mesures que van des del disseny d'activitats de capacitació dirigides a dones o l'estímul de la participació de les camperoles, tècniques o treballadores del sector a la xarxa de «Comunitats d'agricultores o agricultors» que el projecte impulsarà per a la posada en marxa de la diversificació de cultius, són altres instruments que s'utilitzaran per a la consecució del canvi de paradigma de l'agricultura europea cap a un escenari agrícola més feminitzat i sostenible.
