El nou decret del lloguer limitarà les pujades anuals a l'IPC

Aquesta mesura només serà aplicable per als nous contractes que es firmin a partir d'avui. Els contractes d'arrendament sotmesos a la Llei d'Arrendaments Urbans de 1994 aprovats amb anterioritat a l'entrada en vigor de la nova norma, continuaran regint-se pel que s'estableix en el règim jurídic que els era aplicable.

Tot i així, quan les parts ho acordin i no resulti contrari a les previsions legals, els contractes preexistents podran adaptar-se al règim jurídic establert en el nou decret.

Tot i que l'esborrany del reial decret recollia una bonificació del 80% de l'IBI per a immobles en lloguer d'habitatge habitual amb una renda inferior a la determinada per aquest índex de preus, la norma aprovada dona als ajuntaments i comunitats la possibilitat que decideixin la seva política d'habitatge d'acord amb el seu marc fiscal.

En canvi, contempla l'eliminació de l'obligació que l'IBI repercuteixi en l'arrendatari en el cas dels habitatges socials, i ofereix de nou als ajuntaments la possibilitat de donar als habitatges en lloguer de renda limitada per una norma jurídica una bonificació del 95% de la quota íntegra de l'IBI.

Ampliació de les pròrrogues

D'altra banda, el reial decret inclou l'ampliació de la pròrroga obligatòria dels contractes de lloguer de 3 a 5 anys (o a 7 anys si l'arrendador és persona jurídica).

A més, durant aquest termini, la potestat de recuperació de l'habitatge pel propietari (persona física) ha de quedar «expressament recollida en el contracte de lloguer».

També es recull l'ampliació de la pròrroga tàcita d'un a tres anys i recull com a novetat l'ampliació del termini de preavís, pel qual s'estableixen quatre mesos per a l'arrendador i dos mesos per a l'arrendatari. Així, s'augmenta l'anticipació amb la qual s'ha d'indicar que no desitgen continuar amb el contracte una vegada hagi conclòs la pròrroga obligatòria.

Els contractes d'arrendament han de respectar-se sempre pels tercers compradors de l'immoble, de manera especial en el període de pròrroga obligatòria de cinc o set anys. Segons el Govern, aquesta mesura és necessària per prevenir possibles pràctiques de fons d'inversió que adquireixin habitatges arrendats i que decideixin no assumir els terminis i condicions dels contractes vigents.

Notificar els desnonaments

Així mateix, s'estableix la notificació sistemàtica dels procediments de desnonament als serveis socials, per la qual cosa es tindrà més temps per analitzar les possibles situacions de vulnerabilitat.

Es permetrà a l'arrendatari acudir al procediment de judici verbal en cas de reclamacions de quantitat que siguin inferiors o iguals a 6.000 euros. D'altra banda, aclareix l'obligatorietat d'assenyalar el dia i l'hora del desnonament, per la qual cosa no es podrà deixar una data oberta.

Habitatge turístic

També es millora l'exclusió de l'habitatge d'ús turístic en la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU) i s'estableix una remissió clara a la normativa turística que regula els pisos turístics. Per part seva, es reprenen les limitacions al lloguer turístic en comunitats de propietaris. S'introdueix així la possibilitat que per acord d'una majoria de tres cinquenes parts dels propietaris es puguin limitar o condicionar els pisos turístics, establint la possibilitat d'acordar una major contribució d'aquests a les despeses generals (fins a un 20% més).

Drecret Llei de la Generalitat

Paral·lelament, el Govern català també ha aprovat aquesta setmana un decret llei en matèria d'habitatge per crear un nou model d'«Habitatge de Protecció Oficial». En concret, es tracta d'un paquet de mesures que preveu incrementar el parc disponible perquè les entitats socials es puguin beneficiar de les expropiacions d'habitatges buits. A més, el text també preveu que les localitats amb forta demanda engeguin promocions en el termini de dos anys sobre els sòls municipals i fer front a les situacions d'emergència social.