El Banc Central Europeu (BCE) ha tornat a posar munició en el seu armament tenint en compte que la desacceleració de l'economia a l'eurozona s'assembla cada vegada més a una frenada en sec. Amb un endeutament general a l'àrea en volums molt perillosa, l'organisme presidit per Mario Draghi intenta evitar una nova crisi tot just una dècada després de la Gran Recessió. El 2012, quan el problema del deute públic va posar contra les cordes la pròpia unió monetària europea, Draghi es va erigir com el gran salvador de l'euro en anunciar que «el BCE està disposat a fer tot el necessari per preservar l'euro i, creguin-me, serà suficient». I ho va ser. Amb tota l'artilleria: tipus en negatiu i compra de deute. El catedràtic d'Anàlisi Econòmica de la Universitat de València, Joaquín Maudos, veu paral·lelismes entre aquella actuació i la declaració d'intencions de dijous passat.

Aquell dia, Draghi va exposar les noves previsions de creixement europeu, que implicaven un descens de sis dècimes en el seu anterior pronòstic. Tot i així, el PIB creixerà aquest any un 1,1%. I va anunciar dues mesures importants. La primera és que l'augment dels tipus, endarrerit ja diverses vegades, es posposa fins el 2020. La segona és que torna la «barra lliure» de liquiditat per als bancs.

Maudos assegura que a hores d'ara hi ha un excés de liquiditat d'aproximadament dos bilions d'euros a Europa. Es tracta dels diners que tenen les entitats financeres per sobre del coeficient de caixa, és a dir la part dels dipòsits (1%) d'un banc que ha de ser mantinguda en reserves líquides i, per tant, no es pot usar per a inversions ni préstecs. A més, les entitats financeres tenen també diners dipositats al BCE, que els penalitzen amb un 0,4% per guardar-se'ls.

En conseqüència, si hi ha diners de sobres al mercat, per què hi haurà subhastes de liquiditat que començaran al setembre i, si cal, s'estendran durant dos exercicis? El també director adjunt de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) respon amb l'expressió anglesa forward guidance, una estratègia de comunicació utilitzada pels bancs centrals consistent en anticipar quins seran el seus propers moviments amb l'objectiu d'influir en els agents econòmics, singularment les empreses. Expressat d'una forma menys enrevessada: «Els està dient a les mercantils que no frenin la seva activitat ni els seus projectes perquè hi haurà diners». Però també que el Banc Central Europeu, com ja va fer el 2012, «està disposat a fer el que calgui» per evitar un deteriorament major de la situació econòmica.

No és que la conjuntura sigui la mateixa que en aquell terrorífic any de la segona crisi de la Gran Recessió. A hores d'ara, com ha quedat dit, l'economia mundial segueix creixent, encara que certament no ho fa ja al ritme dels últims anys. A l'escenari internacional hi ha una infinitat d'incerteses. La primera d'elles, la frenada en el comerç mundial. La Xina va registrar al febrer la caiguda més gran dels últims tres anys en les seves exportacions. A això s'afegeixen els dubtes sobre la guerra comercial iniciada per Donald Trump. I preocupen, a Europa, els efectes del Brexit i la situació econòmica d'Alemanya, i sobretot Itàlia, que podria entrar en recessió aquest any i el sistema financer de la qual té massa debilitats.

Devolució

Així les coses, el director a València de Renta 4 Banco, Juan Espinós, apunta que el BCE ha fet pública la seva intenció d'«adoptar mesures contundents», entre elles, que seguirà prestant diners, «perquè no es paralitzi l'economia i la desacceleració no creixi». Dit d'una altra manera, pretén «estimular el creixement». Espinós afegeix que l'anunci de barra lliure de liquiditat té un altre propòsit, que no és altre que avisar els mercats que no hi haurà cap problema en el moment en què els bancs hagin de tornar els diners prestats a altres subhastes.

Aquesta mesura és bona per a les entitats financeres i compensa en part la decisió de mantenir un altre any els tipus en negatiu. Dijous i divendres, la majoria dels bancs cotitzats van tancar en negatiu a la borsa i van provocar les baixades consecutives de l'Ibex 35. Com explica Maudos, la rendibilitat d'aquestes entitats «és molt baixa» i un horitzó sense pujada de tipus les penalitza, en els seus balanços i en la percepció que els inversors tenen sobre l'evolució del seu negoci.