La forta pèrdua de potència de l'economia mundial fins a 2018 ha deixat com a resultat el ritme d'expansió més feble des de la crisi financera global fa una dècada, segons Bloomberg Economics.
El nou rastrejador del PIB situa el creixement mundial en 2,1 per cent sobre una base anualitzada intertrimestral, per sota de prop del 4 per cent a mitjan any passat. Si bé existeix la possibilitat que l'economia trobi un punt de suport i aturi la desacceleració, «el risc és que l'impuls a la baixa sigui autosuficient», expliquen els economistes Donen Hanson i Tom Orli.
Les raons per tenir esperança? La decisió de la Reserva Federal de detenir les seves alces de taxa d'interès, la treva comercial entre els Estats Units i la Xina i la disminució dels xocs que van afectar Europa el 2018 poden significar que l'estabilització està molt a la vora. Altres autoritats monetàries també han pres la iniciativa, com el Banc Central Europeu, que la setmana passada va anunciar noves mesures per ajudar l'economia a superar la feblesa actual.
No obstant, l'economia global no està fora de perill. Els principals indicadors compostos més recents de l'OCDE, publicats dilluns, indiquen una atenuació de l'ímpetu als EUA, Regne Unit, el Canadà i l'eurozona en el seu conjunt, inclosos Alemanya i Itàlia.
No obstant això, hi ha senyals d'estabilització a la Xina. Més enllà del pessimisme, autoritats del BCE insisteixen que la zona de l'euro està experimentant una desacceleració, no una recessió. «Encara veiem un sòlid creixement econòmic, tot i que menys fort que abans», va assenyalar Benoit Coeure, membre del comitè executiu de l'entitat, en una entrevista concedida al diari italià Corriere della Sera i publicada dilluns. «La inflació trigarà més a aconseguir el nostre objectiu, però l'aconseguirà. Estem reaccionant als esdeveniments que hem vist fins ara».
Recentment hi ha hagut una modesta recuperació d'algunes xifres econòmiques, encara que és difícil ignorar certes decepcions. Dades sobre les vendes minoristes als EUA que es divulgaran properament seran seguides de prop per veure si hi ha un repunt després de la caiguda més gran en gairebé una dècada registrada al desembre.
La setmana passada, els EUA van reportar que l'ocupació va anotar el seu menor creixement en més de dos anys. És possible que hi hagi factors únics als quals apuntar, però la magnitud del resultat posa en el tapet la idea que l'economia va perdre força.
Aquesta setmana, la Xina estarà al centre d'atenció, ja que revelarà informació sobre vendes minoristes, inversió, crèdit i producció industrial. Dilluns, Turquia va reportar dades que van mostrar que va caure en la seva primera recessió en una dècada. A Alemanya, la producció industrial va caure inesperadament al gener, encara que una gran revisió a l'alça va anul·lar part del pessimisme. Encara així, un índex de manufactura apunta a una caiguda prolongada i la producció ha registrat disminucions interanuals per tres mesos consecutius.
D'altra banda, la Comissió Europea (CE) ha alertat de l'impacte limitat de la Unitat de Mercat en l'economia espanyola i dels riscos que sobre l'activitat empresarial suposa la fragmentació, segons es desprèn de les dades del balanç del Semestre Europeu 2019.
En concret, en l'apartat de recomanacions a Espanya, la CE adverteix que el «caràcter restrictiu i fragmentat de la regulació a Espanya impedeix a les empreses aprofitar les economies d'escala», que escanya el creixement de les empreses i explica, entre altres coses, «la bretxa de productivitat» enfront d'altres Estats membres i «una menor capacitat d'absorció de coneixements i tecnologia».
D'aquesta forma, l'Executiu comunitari lamenta els «efectes limitats» que ha tingut la llei de garantia de la Unitat de Mercat, després de cinc anys en vigor.
