El ple del Parlament Europeu aprovava per 623 vots a favor sol·licitar mesures perquè es redueixi a la meitat el malbaratament alimentari a la Unió Europea (UE), atès que cada dia es llença a les escombraries el 20% del que es produeix. Per reduir aquest malbaratament, els eurodiputats consideren vital eliminar la confusió que tenen bona part dels ciutadans comunitaris amb les etiquetes de «consum preferent», que permeten consumir aquest aliment sense riscos, i «data de caducitat», i demanen a la Comissió Europea (CE) que avaluï els possibles beneficis d'eliminar aquestes dates d'alguns productes sense que això comporti perill per a la salut. A més, el Parlament Europeu (PE) sol·licita a la CE que proposi modificar la normativa europea sobre l'IVA per autoritzar exempcions fiscals a la donació d'aliments, així com que el Fons d'Ajuda Europea per als Més Necessitats s'utilitzi per finançar els costos de les infraestructures d'emmagatzematge i transport dels aliments donats. Anualment, uns 88 milions de tones de menjar, equivalents a uns 173 quilos per càpita, acaben a les escombraries dels Estats membres de la UE. A més, la producció i eliminació d'aquests aliments provoca l'emissió de 170 milions de tones de diòxid de carboni (CO2). En aquest context, la publicació en el Diari de la Unió Europea de la «Resolució del Parlament Europeu, del 16 de maig de 2017, sobre la iniciativa en l'ús eficient dels recursos: reduir el malbaratament d'aliments o millorar la seguretat alimentària» ha posat sobre la taula unes qüestions molt interessants vinculades a un problema propi només de societats opulentes: ens sobra un terç dels aliments de què disposem. Més enllà de les conseqüències socials i morals de tan gran informació, ens competeix a nosaltres examinar el problema des d'una de les possibles òptiques de la seva correcció: la de la tècnica normativa. Però més enllà d'aquest «tremenda» dada, un terç de la producció, hem de ser capaços d'indagar pròximes conseqüències jurídiques d'aquesta informació. Segons el punt de vista mostrat per José Luis Palma Fernández a Agronegocios del passat 15 de febrer, «per la meva part, he volgut condensar les meves reflexions sobre el particular tractant d'oferir un decàleg normatiu (pot ser que probable) en l'àmbit de la Unió Europea». Les accions que Palma exposa són:
- Noves normes destinades a evitar pràctiques comercials deslleials en la cadena alimentària. El document deixa clar que el dumping de preus comporta malbaratament alimentari en augmentar el consum de forma artificial i innecessària: caldrà actuar sobre aquest.
- Obligacions normatives més intenses al voltant de la indicació de «data de caducitat de l'aliment» i «data de durada mínima» (amb recomanacions de «consumir preferentment abans de ..»), que es convertiran en disposicions normatives cada vegada més fortes. Augmentar l'àmbit de l'etiquetatge, doncs, resulta de particular afectació per a les noves polítiques -com es veurà en aquest i altres presumibles àmbits de creixement de la legislació futura.
- Facilitar la donació d'aliments evitant la responsabilitat civil del donant amb la «legislació del bon samarità». No podem mantenir les mateixes exigències respecte a aquells aliments que puguin ser donats que les que tenim amb aliments que es consumeixen ordinàriament.
- Adaptació de l'etiquetatge per facilitar la reutilització. Segur que això augmentarà la complexitat jurídica de l'etiquetatge, però no deixa de ser l'exteriorització més immediata de la lluita contra el malbaratament.
- Millora dels mecanismes de la producció agroalimentària per evitar els excedents alimentaris. La Unió Europea és pionera en donar suport a mecanismes d'ajustament del sector productor des de l'òptica de l'adaptació al consumidor final: també haurà de potenciar aquesta consideració sota aquesta nova faceta.
- Agrupar els agricultors en cooperatives o associacions per reduir la pèrdua d'aliments a la primera part de la cadena alimentària. Els vells mecanismes de foment de l'associacionisme ocuparan novament pàgines de legislació europea, amb la idea d'implicar un sector productor necessàriament cada vegada més vertebrat perquè estigui més conscienciat.
- Foment de la cooperació amb organitzacions de productors i organitzacions interprofessionals agroalimentàries per incrementar la innovació en tecnologies de tractament. Una molt raonable línia d'actuació de les futures extensions de normes de les organitzacions interprofessionals -cada vegada més fortes ha de passar per les campanyes de conscienciació del consum responsable i per evitar el desaprofitament alimentari.
- Noves normes innovadores respectuoses amb el medi ambient. S'hauran d'imposar noves exigències de majors controls sobre la indústria alimentària, que no ha de pensar només a produir en les millors i més òptimes condicions de producció, sinó en condicions que evitin el malbaratament i la destrucció dels aliments ja produïts.
- Desenvolupament del sector digital per prevenir la generació de residus i deixalles alimentàries. Mitjançant plataformes de rescat d'aliments, hauran d'estar molt més connectats tots els extrems de qualsevol cadena de valor alimentari, de manera que els excedents no utilitzats puguin ser identificats i reutilitzats.
- Foment de Codis de Bones Pràctiques Alimentàries per tal d'aprofitar de manera òptima els programes de recollida d'excedents d'aliments. La conseqüència natural d'una sana preocupació per evitar el malbaratament ha de ser la introducció de normes voluntàries d'atenció al problema, incloent-hi la lluita contra el desaprofitament en els programes d'atenció responsable de productors, fabricants i distribuïdors.
